Ha arribat el moment

 Igor, el Custodi de la Porta

“Quan totes les cartes hagin estat mostrades, el conjur serà complet i el 31 d’octubre la porta s’obrirà.”

Aquesta porta té un guardià: Igor, el nostre fidel Custodi. Ell ha vetllat any rere any perquè el vel entre mons resti intacte fins al moment precís. Ara, l’última carta ha estat revelada, i el cercle és complet: vint-i-vuit veus invoquen la foscor i la llum, la paraula i el traç, units en un sol conjur.

La baralla parla amb força pròpia i anuncia la nit més esperada: la Tancada d’Escriptors, que enguany té lloc a Palol Sabaldòria, una masia centenària que s’alça entre bosc i pedra. Les seves ruïnes preromàniques guarden l’alè del temps i l’eco d’històries oblidades; un espai on la lluna sembla més propera i el silenci respira antigues paraules.

Allà, sota les voltes de pedra i les ombres del passat, els escriptors i dibuixants que han donat forma a aquesta baralla es reuniran per tancar el cercle. Igor, el Custodi de la Porta, serà l’últim a parlar: obrirà el pas perquè les històries escrites a porta tancada travessin el llindar i es converteixin en llibre.

És l’hora que l’oracle esdevingui realitat.

El cercle s'ha tancat.

Ens retrobem a Palol Sabaldòria, allà on les paraules prenen vida.

⚠️ Els assistents a la Tancada d’Escriptors accedeixen sota la seva pròpia responsabilitat. L'Igor no es fa responsable de desaparicions, possessions literàries ni inspiracions sobtades a mitjanit.

Figueres de Por IV
El 31 d'octubre, el ritual es consuma.

Nota de premsa: Figueres de Por IV

Torna el Figueres de Por en la seva quarta edició,organitzat per Creàlit amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafant, a l’indret màgic de Palol Sabaldòria

 

Palol Sabaldòria, amb el seu jaciment iber, l’esglesiola preromànica i la masia renaixentista just al costat de la bòbila d’en Soler i sobre la gorga del riu Manol, és l’escenari pel qual la xarxa Creàlit, secció literària de l’entitat cultural La Cate, s’ha decidit per a la quarta edició del Figueres de Por, el ja emblemàtic esdeveniment literari empordanès de la Nit de Tots Sants.

Es tractarà d’una trobada que començarà a les vuit del vespre del 31 d’octubre amb la benvinguda dels participants. Després del sopar informal, les escriptores i escriptors que s’hi han donat cita actuaran com a jurats en un passi de curtmetratges de terror  del concurs que, com a activitat amb participació popular, ha sorgit del treball conjunt de Creàlit i el Festival Baidefest de Roses; els curtmetratges guanyadors es podran veure durant el mes de novembre en el lliurament de premis a La Cate i al mateix Festival Baidefest, i compten amb premis de Comerç Figueres Associació.

Les activitats nocturnes continuaran amb una visita exterior al recinte, amb llum de lluna i llanternes, per fer escalfar el múscul literari i terroritzador, i amb jocs participatius per fomentar la interacció entre tots plegats. La nit d’escriptura s’iniciarà a partir de les dotze, l’hora bruixa, i fins a les sis del matí del dia 1 de novembre, en què l’esmorzar de germanor, gentilesa de Troissant, donarà per acabada la nit. Els creadors disposaran encara d’un mes per donar forma oacabar els relats. 

La nòmina de creadores i creadors d’enguany compta amb Mar Aparicio, Víctor Arnó, Enric Bassegoda, Bernat Costa, Txell Escrigas, Josep Adolf Estrader, Loli García, Anabel Gardell, Paloma B. Gómez, Alícia Herrera, Toni Lázaro, Jordi de Manuel, Josep Masanas, Antoni Munné-Jordà, Scarlett Palacios, Callahan Ruiz, María Sánchez, Ricard Sayeras, Montserrat Segura, Antònia Tubau i Colton Walworth com a creadors literaris, i Carlos Acedo, Mar Aparicio, Judith Bassagañas, Jordi Bachero, Clara Casé, Bernat Costa, Alícia Ferreiro, Anabel Gardell, David Solvas i Dani Torrent com a creadors gràfics.

Els relats que formaran part del llibre Figueres de Por IV - edició Vilafant - tindran, com ja és tradició, les arrels ben clavades al territori literari de terror de l’Alt Empordà, però Vilafant i l’indret de Palol Sabaldòria comptaran, de ben segur, amb una participació destacada en els relats i en les il·lustracions d’aquest quart volum de la sèrie. El volum veurà la llum passat l’estiu de 2026 i la presentació es farà al mateix lloc en una data encara per concretar.

Text: Montserrat segura per a Creàlit.

Imatges: Paloma Gómez

LA 66a TER-CAT I EL PREMI MANUEL DE PEDROLO-CIUTAT DE MATARÓ

 

Dissabte 18 d’octubre de 2025 va tenir lloc, a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, la 66a Ter-Cat, que compartia espai amb la concessió del XXè Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo - Ciutat de Mataró. 

Creàlit hi va participar de diferents maneres. La primera va tenir com a protagonistes la companya Antònia Tubau i els “figueresdeporencs” Enric Bassegoda, María Sánchez i Txell Escrigas, ja que van presentar el tercer dels llibres del Figueres de Por. La segona va ser l’actuació de la nostra companya Montserrat Segura com a presidenta del Jurat que va atorgar el premi i com a conductora de la Ter-Cat.Però anem a pams.

EL PROGRAMA

L’acte de concessió del premi anava guarnit amb la celebració de la Ter-Cat, que va consistir en una exposició del president de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia, Eloi Puig; la presentació de dos llibres, L’últim dip (Spècula) i Figueres de Por III – Edició Vilabertran; la conferència de la científica i escriptora Carme Torras i l’acte de concessió del premi Pedrolo. En acabat, una taula al vestíbul permetia la venda i signatura de llibres, tant d’aquests dos títols com dels títols premiats d’edicions anteriors que Pagès Editors, editorial encarregada de convertir el manuscrit guanyador en llibre, va portar. A la taula de Pagès Editors també hi vam poder veure El contracte Wong, de Montserrat Segura. El programa de la Ter-Cat incloïa el dinar de germanor que es va celebrar al restaurant japonès Yami, al qual hi van assistir unes vint-i-cinc persones.

LA TER-CAT: LES PRESENTACIONS

Segons va explicar el president de la SCCFF, Eloi Puig, en la seva intervenció, el que pretenen les trobades descentralitzades Ter-Cat (tertúlies catalanes) és posar en contacte els aficionats als gèneres fantàstics i donar-los a conèixer les novetats més destacades, la qual cosa fa que en cadascun d’aquests actes, que se celebren al llarg i ample dels territoris de parla catalana (així, se n’han fet a Terrasa, Figueres, Andorra, Perpinyà, Vic, Banyoles, etc.), els lectors puguin tenir contacte directe amb autors i editors, la qual cosa enriqueix el món del fandom i «fa bullir l’olla», tal com va dir el mateix Puig. Així, una de les presentacions d’aquesta 66ena Ter-Cat van correspondre a Javi Fernández, editor de Narranación (blog, pòdcast i revista de relats de fantasia), que presentava la seva primera novel·la, una narració de caire fantàstic on l’element mitològic dip (un gos de l’infern amb atribucions vampíriques) hi té un paper destacat. L’altra va ser la capitalitzada per l’esdeveniment Figueres de Por; Antònia Tubau va explicar-ne l’origen, va fer una exposició ràpida però acurada de les edicions anterior i, així mateix, va explicar on es durà a terme la quarta. Dins del mateix bloc, Enric Bassegoda i María Sánchez van explicar com s’havien involucrat al projecte i què significava per a ells i van llegir, com també ho va fer Tubau, un fragment dels respectius relats presents al llibre.

EL PREMI MANUEL DE PEDROLO

El Jurat

El Jurat escollit per a aquesta edició ha estat compost per les següents persones:

-         Jordi Dòria, enginyer informàtic i membre històric de la SCCFF, proposat per l’Ajuntament de Mataró.

           Mariona Sabaté, professora de traducció a la UDL i editora de Pagès Editors, proposada per l’editorial.

        Miquel Codony, professor de secundària, conductor de clubs de lectura i també del pòdcastTot esperant el cometa.

     Sònia Guillén, directora de RRHH, escriptora i guanyadora de la XIXena edició del premi.

-       Montserrat Segura, correctora i escriptora, com a presidenta del Jurat, a proposta de la SCCFF.

El premi

L’activitat relacionada amb el premi, de periodicitat bianual, va començar l’abril de l’any 2024, quan l’Ajuntament de Mataró va emetre un decret pel qual se’n posava en marxa la vintena edició, amb la dotació, l’aprovació de les bases i les dates d’obertura de la convocatòria. El termini de recepció de les obres es va cloure el 28 de febrer de 2025 i es van rebre un total de vint-i-una obres. A primers de juliol, els jurats van lliurar el veredicte a l’Ajuntament i es va triar la data del 18 d’octubre per a l’atorgament del premi. La bona entesa amb la SCCFF va propiciar que la trobada Ter-Cat emmarqués l’acte i li donés més interès i un punt més de formalitat.

L’obra guanyadora

L’obra guanyadora fou La rebel·lió de l’oblit, de la periodista Irene Casellas, de la qual el jurat va destacar el món postapocalíptic que l’autora va crear, amb un discurs narratiu fluid i compensat, una terminologia pròpia en una llengua planera que imbrica molt bé en el conjunt de la narració i uns personatges ben construïts. Casellas va rebre el premi de la mà de la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró i del Jurat.La guardonada va fer un petit discurs en què, a banda dels agraïments de rigor, va manifestar que aquesta era la seva primera novel·la i que la lectura de l’acta de concessió del premi li havia demostrat que el Jurat l’havia entesa, i això li donava un plus de felicitat. Caldrà esperar encara un any a poder disposar d’aquesta obra ja editada en la col·lecció “Ciència-Ficció” de Pagès Editors.

Text: Montserrat Segura per a Creàlit

El tarot de Figueres de Por IV

Cada carta amaga un rostre, una veu, una història...Cada arcà és un camí, una veu que emergeix de les ombres i s’uneix al cercle dels creadors.
La seva paraula, el seu traç, són símbols que invoquen històries nascudes a la frontera entre la realitat i el somni.

El 31 d'octubre comença una nova història...

Figueres de Por III a la Biblioteca Fages de Climent

El passat tres d'octubre, representants de la xarxa literària Creàlit vam fer entrega de dos exemplars del llibre Figueres de Por III, edició Vilabertran al fons bibliogràfic de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Aquest volum recull els relats i il·lustracions de terror que diversos autors i dibuixants van crear la nit del 31 d’octubre de 2024, en el marc de la tercera edició d’aquesta iniciativa cultural i col·laborativa. La directora de la Biblioteca, juntament amb tres membres de Creàlit, van compartir el moment en una fotografia commemorativa que simbolitza la voluntat conjunta de preservar i difondre la creació literària local.

·    Amb aquest gest, la Biblioteca amplia el seu fons amb una obra que combina imaginació, tradició oral i cultura popular, i que forma part del projecte que Creàlit impulsa anualment per fomentar la creació i la lectura.

Recordem que el pròxim 31 d’octubre de 2025 tindrà lloc la quarta edició de Figueres de Por, enguany a Palol Sabaldòria (Vilafant), on esperem tornar a reunir autors, il·lustradors i lectors en una nova nit de literatura i creativitat compartida

FIGUERES DE POR IV

Hi ha qui diu que escriure és invocar, que cada relat és un encanteri capaç d’alterar la realitat. La paraula escrita és un símbol, un signe que obre portes a mons invisibles. A la IV edició de Figueres de Por hem volgut fer visible aquest vincle antic entre la literatura i la màgia.

Aquest any, els nostres escriptors i il·lustradors es transformen en arcans d’un tarot inèdit, creat per a l’ocasió. Cada carta és un portal, un retrat carregat de significat: darrere hi ha una veu, una mirada i una història que s’està gestant.

Durant el mes d’octubre, una a una, aquestes cartes es revelaran. Cada dia coneixeràs un nou arcà
: l’Oracle de la Paraula, el Mestre de les Ombres, la Musa del Traç... i molts altres. Cadascun anuncia, de manera simbòlica, el gran ritual col·lectiu que culminarà la nit del 31 d’octubre: la Tancada d’Escriptors, on les històries de por neixen en un únic espai i temps per després transformar-se en llibre.

La baralla és a les teves mans. Et convidem a seguir aquest viatge, a deixar-te guiar pels arcans, i a descobrir les ànimes que donen vida a Figueres de Por.

Antibiblioteques - Antònia Tubau

 Més antibiblioteques, per Antònia Tubau Paloma

 

Ningú pot negar el valor de les biblioteques públiques, són un símbol cultural, la realitat d’una memòria col·lectiva i universal. I pocs són els que s’atreveixen a negar el valor d’una biblioteca personal, reflex i gaudi del seu propietari; tan sols un repàs i hi trobes les seves preferències, ànsies i curiositat, de la mateixa manera que desconfies d’una casa sense llibres. Però, del valor d’una antibiblioteca, per què no se’n parla?

           

Una antibiblioteca és una col·lecció de llibres que una persona té, però que no ha llegit. És un concepte que es va popularitzar a partir de la publicació d’El cigne negre, obra de l’assagista libanès Nassim Nicholas Taleb. Tot i que podria semblar una crítica a la lectura o, fins i tot, a no llegir, no té res a veure amb això; és una manera d’entendre la importància de tot allò que no coneixem. Per a Taleb, qui valora el coneixement s’adona que el que no sap és molt més, i molt més important, que el que sap. Els llibres no llegits representen tot el que encara no hem explorat. I no cal ser un gran bibliòfil ni tenir una gran antibiblioteca; això, com tot a la vida, depèn de cadascú. Una amiga escriptora comentava, fa poques setmanes, que col·locava tots els llibres no llegits en un altre costat de la casa per veure’ls en passar. Jo no podria suportar-ho, em sentiria culpable en veure tant per llegir; sí que tinc el piló de les pròximes lectures que van canviant d’ordre irremeiablement, però la resta prefereixo tenir-los barrejats i anar-me’ls trobant quan busco un títol o faig neteja. Perquè, en el fons, sé que adquireixo més llibres dels que podré llegir mai, però tant me fa. Cada llibre té un significat especial per a mi, són una part de la meva memòria, tant els llegits com els no llegits, per tant, són un trosset de mi. En una època que tot és fer-servir-i-llançar, soc conscient que nedo a contra corrent.

 

Potser ha sigut la calma d’aquest estiu o potser les ganes de justificar el meu hàbit, però un dia vaig començar a pensar en tot allò que té de positiu acumular llibres sense llegir. Llavors vaig agafar el llapis i vaig acabar anotant totes aquestes raons:

1. Els llibres no llegits no són fracassos, sinó que tenen idees, autors i temes que ens interessen i que, més endavant, ajudaran a crear la nostra identitat, a expandir el nostre horitzó mental.
2. És una lluita contra la immediatesa. La literatura no és una cursa. Cada lectura ha de trobar el seu moment i aquest moltes vegades no coincideix amb el de la compra.
3. Tenim llibertat per escollir. Si als nostres prestatges hi ha una biblioteca variada de llibres sense llegir, podem escollir la següent lectura amb més facilitat, la més adequada per aquella ocasió, segons la teva situació o estat anímic. 
4. Creen un clima de lectura. L’antibiblioteca, igual que la resta de biblioteca personal, crea un entorn beneficiós de calma, cultura i art que provoca curiositat i predisposa a la lectura i al saber. Són un potencial infinit de noves idees, la seva sola presència pot estimular la curiositat i la voluntat d’aprendre, la font de la vida.
5. Aporten humilitat intel·lectual. Els llibres no llegits recorden constantment les limitacions del nostre coneixement. Mai tindrem prou temps a la nostra vida per llegir o per saber tot el que voldríem. Això pot fomentar una mentalitat més oberta i menys dogmàtica.
6. Treballen contra el biaix de la confirmació. Els llibres que ja hem llegit reforcen les nostres creences, l’antibiblioteca representa la possibilitat de descobrir idees que desafien les nostres, que les poleixen i ens fan ser millors.
7. Representen l’amor a la creació humana. Aquí reconec que em faig trampes al solitari ja que això també es pot dir dels llibres llegits, però cal posar en valor la literatura com a creació artística i la possibilitat que tenim de col·leccionar aquest art.
8. I, finalment, perquè no cal justificar-se. Tenir llibres és una decisió personal i no cal donar explicacions. Sempre hi haurà gent que trobi raons per a criticar-ho, però aquests no et criticaran només a tu ni et criticaran només per això.

 

Per tant, molt a favor de tenir una bona antibiblioteca, i vosaltres?

 

Presentació Figueres de Por III a Vilabertran

 

El diumenge 21 de setembre es va presentar el nou llibre  Figueres de Por III. Relats empordanesos de terror – Edició Vilabertran, en el marc de la Fira de l’Horta i la Poma de Relleno de Vilabertran. El lloc escollit per a la presentació va ser la Canònica de Vilabertran, en la qual s’havia desenvolupat l’any anterior la tercera edició de la trobada. 

A la presentació, que va tenir lloc a la Sala Capitular de la Canònica, es va registrar una bona assistència de públic. Per l’Ajuntament de Vilabertran va intervenir-hi el seu alcalde, Eudald Brugat, que va remarcar que el poble està encantat d’acollir propostes culturals tan originals com aquesta; per Creàlit ─secció literària de La Cate i organitzadora de l’esdeveniment─ va ser Montserrat Segura qui va explicar, a grans trets, la gènesi del projecte i els seus objectius (posar l’Alt Empordà i els seus pobles al mapa dels territoris literaris i crear bona literatura de terror centrada en indrets de la comarca, entre altres). Després, Paloma B. Gómez, Mar Aparicio i Antònia Tubau van glossar els autors del llibre presents a la sala, els quals, tot seguit, van llegir diversos fragments terrorífics dels respectius relats. 

Entre les anècdotes de la jornada, hi ha la de l’escriptor, dibuixant i actor Bernat Costa, que no va fer una lectura del seu text ja que es va confessar dislèxic ─i per tant incapaç de llegir en públic─, però va aportar un tast de la seva experiència i de la comunió amb els altres autors viscuda durant la nit de la trobada i com la Canònica ja forma part del seu jo intern. Una altra anècdota va ser la de Montserrat Segura, que va explicar que, posteriorment a la trobada, va rebre una oferta de treball de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural que consistia a treballar precisament a la Canònica, i va acabar la lectura del seu fragment cantant uns versets de cant gregorià. David Ruiz, al seu torn, va reclamar opi i absenta per a emular com cal la nit de por de Villa Diodati (protagonitzada per Mary i Percy Shelley, John Polidori i Lord Byron) i Mar Aparicio no va tenir cap pudor a l’hora d’admetre obertament que mata tothom que apareix als seus relats (i no és diferent en el cas del llibre present). 

Al torn de preguntes, Paloma B. Gómez va dir que ella, en matèria d’escriptura de terror segueix fil per randa els consells de Stephen King ─sobretot, escriu d’allò que et faci més por─ i per això va escriure un relat sobre paneroles en el llibre anterior i AnabelGardell va explicar que el Figueres de Por li serveix per a sortir de la seva zona de confort de l’escriptura de contes infantils que practica habitualment. Judith Bassagañas va parlar dels il·lustradors que han posat imatges al llibre i de les tècniques que han utilitzat, i de com l’intercanvi amb els escriptors ha resultat enriquidor tant per a uns com per als altres, però sobretot per al llibre.

 

BASES CONCURS CURTMETRATGES FIGUERES DE POR IV

Per agilitzar la recerca, us deixem aquí una còpia de les bases de participació.

Bases del Concurs de Curts de Terror

 FIGUERES DE POR IV

Gènere de les obres

Les obres presentades han de pertànyer al gènere de terror, incloent-hi qualsevol subgènere (psicològic, sobrenatural, gore, etc.).

Edat mínima

Podran participar únicament persones majors de 18 anys.

Nombre d’obres

No hi ha límit en el nombre d’obres presentades per participant, però cada curtmetratge ha d’anar acompanyat d’una inscripció independent.

Durada dels curtmetratges

Els curtmetratges han de tenir una durada mínima d’1 minut i màxima de 5 minuts, incloent-hi els crèdits.

Idioma

Les obres han de ser presentades en català o subtitulades en català. En cas de subtítols, aquests han de ser clars i ben sincronitzats.

Presentació de les obres

Les obres i la butlleta d’inscripció s’han d’enviar en un mateix correu a l’adreça electrònica concurscurtscrealit@gmail.com, especificant a l’assumpte la categoria a la que es participa (exemple: concurs curts A). Els curtmetratges podran ser enviats amb WeTransfer o amb enllaços directes.

Les gravacions es poden realitzar amb el mòbil i muntar-se posteriorment.

Els formats acceptats són MOV o MP4 i en orientació vertical o horitzontal.

No es permet l’ús d’intel·ligència artificial total o parcialment per a la creació dels curtmetratges.

Termini de presentació

La data límit per a la inscripció i l’enviament dels curtmetratges és el 15 d’octubre de 2025 a les 23:59 h. Les obres rebudes després d’aquesta data no seran admeses a concurs.

Jurat

Hi haurà tres jurats diferents, un per cada categoria del concurs:

a)     Un jurat format pels escriptors/es i il·lustradors/es presents al Figueres de Por IV el 31 d’octubre de 2015.

b)     Un jurat integrat pels membres de la xarxa Creàlit.

c)     Un jurat del Festival BaiDeFest (Festival de Curts Fantàstics i de Terror de Roses).

Anunci dels guanyadors

Els guanyadors es donaran a conèixer l’1 de novembre de 2025 a través de la pàgina web www.crealit.cat i als comptes d’Instagram de Creàlit (@crea_lit) i Figueres de Por (@figueresdepor).

Premis i categories

a)     Curtmetratge Figueres de Por

Guardó atorgat al millor curt de terror pels participants al Figueres de Por IV.

Premi: llibre Figueres de Por III, llibreta amb bolígraf, clauer i tassa del Figueres de Por, i val de 50 € de Comerç de Figueres per gastar als seus establiments.

b)     Curtmetratge Creàlit

Guardó atorgat al millor curt de terror pel jurat de Creàlit.

Premi: llibre Figueres de Por III, xapa Creàlit, dues entrades per a un espectaclede la programació de La Cate i val de 50 € de Comerç de Figueres per gastar als seus establiments.

c)     Curtmetratge BaiDeFest

Guardó atorgat al millor curt de terror pel jurat del Festival BaiDeFest.

Premi: bossa, samarreta, tassa, gorra BaiDeFest i entrada pel Festival BaiDeFest 2025.

Els cinc finalistes es projectaran durant el Festival BaiDeFest, obtindran un diploma i una entrada gratuïta per a tots els dies del festival 2025.

Tots els curtmetratges inscrits optaran a les tres categories del concurs, excepte els presentats pels membres de Creàlit, que només podran optar al premi atorgat pel jurat del Baidefest (C), i els participants als Figueres de Por IV, que no podran presentar-se a la categoria A.

Els premis podran ser acumulables si un curt guanya més d’una categoria.

Repartiment de premis

El repartiment de premis es farà el dia  8 de novembre a les 19:30 h a la sala Toni Montal de La Cate de Figueres, abans de la projecció dels curtmetratges guanyadors. Es projectaran els 5 finalistes escollits pel BaiDeFest, i els 5 finalistes triats per Creàlit.

Exhibició dels curtmetratges

Les obres guanyadores i les finalistes seleccionades es projectaran durant el Festival BaiDeFest 2025 (del 13 al 16 de novembre de 2025) al Teatre Municipal de Roses, i el 8 de novembre de 2025 a La Cate de Figueres.

Exclusions

Seran excloses del concurs les obres amb continguts sexistes, racistes, homòfobs o que promoguin qualsevol mena de discriminació. Tampoc s’acceptaran curtmetratges generats totalment o parcialment amb intel·ligència artificial.

Ús de les obres

L’organització es reserva el dret d’utilitzar fragments dels curtmetratges finalistes (màxim 30 segons) en publicacions del concurs en mitjans de comunicació, la pàgina web www.crealit.cat i els comptes d’Instagram de Creàlit i Figueres de Por.

Decisions del jurat

Les decisions del jurat seran inapel·lables.

El jurat es reserva el dret de declarar desert qualsevol dels premis si considera que cap obra compleix els criteris establerts.

Suspensions

L’organització es reserva el dret de suspendre el concurs o el lliurament de premis si circumstàncies sociosanitàries o altres imprevistos ho fan inviable o desaconsellable.

Acceptació de les bases

La participació en el concurs implica l’acceptació íntegra d’aquestes bases. Qualsevol dubte o incidència serà resolt per l’organització.

 

                                                                        

DADES DEL CURTMETRATGE

 

TÍTOL:…………………………………………………………………………………………..........

AUTOR/A: ………………………………………………………………………………………….....................

ETS MEMBRE DE CREÀLIT?                         SÍ __  NO __

PARTICIPES AL FIGUERES DE POR IV?       SÍ __  NO __

TELÈFON: ………………………… POBLACIÓ: ………………………………………............

E-mail: …………………………………………………………………………………...................

ANY/SINOPSI:…………………………………………………………………………………...……………………………………………………………………………………………....................

DURADA: ……………………….......

 

Amb la inscripció d’aquest curtmetratge accepto les bases del Concurs de Curts de Terror del Figueres de Por 2025.

 

 

Signat. 

CONCURS CURTMETRATGES FIGUERES DE POR IV

Figueres de Por 2025: la nit més terrorífica de Creàlit

Ja torna a ser aquí la cita més esgarrifosa de l’any!  A Creàlit estem treballant de valent per tenir a punt una nova edició del Figueres de Por, la nostra vetllada de Tots Sants dedicada a la creació literària i artística en clau de terror.

Enguany no només ens reunirem per escriure contes a la llum de les espelmes, sinó que també celebrem un concurs de curtmetratges de terror obert a tothom. Després dels microrelats i les fotografies, ara us proposem portar la por a la pantalla en format breu i intens.

Podeu consultar les bases i tota la informació pràctica en aquest enllaç. Prepareu càmeres, idees i sobretot… nervis d’acer.
La nit de Tots Sants, Figueres es tornarà a omplir d’històries que no us deixaran dormir.

Participeu-hi si us atreviu!

Un estiu de contes XII - Judith Bassagañas

 

Un estiu de contes: cloenda d’un viatge artístic

Un estiu de paraules compartides

Avui posem punt final a Un estiu de contes, la proposta col·lectiva que ens ha acompanyat durant aquests mesos. Cada dilluns, un dels membres del nostre grup de creació literària compartia un relat curt. Setmana rere setmana, hem anat teixint un mosaic de veus, estils i històries que han donat vida a aquest estiu.

Una experiència que ens ha fet créixer

Ha estat una experiència intensa i enriquidora, que ens ha ajudat a créixer com a escriptors i escriptores i, sobretot, a sentir més viva la comunitat que formem. Hem rebut comentaris, reaccions i lectures que ens han fet companyia i ens han recordat que escriure també és una manera de compartir-nos.

Una cloenda amb imatge

Per tancar el cercle, l’última entrega és especial. En lloc d’un relat, presentem un dibuix. No és casualitat: és obra de la nostra il·lustradora i dissenyadora gràfica, @judith.cromatica que ens acompanya en aquest camí creatiu, donant forma i color als nostres llibres i projectes. Aquesta imatge simbolitza el que ha estat Un estiu de contes unint paraules i art visual.

Un final que és un començament

Amb aquest gest, acomiadem l’estiu, però no les històries: seguirem escrivint, dibuixant i compartint. Perquè, al cap i a la fi, cada final no és res més que l’inici d’un nou relat.

Presentació llibre Figueres de Por III

 💀Ha arribat el dia!

Per fi tenim el nou Figueres de Por, recopilació de les il·lustracions i relats sorgits d'un grapat de ments perilloses la nit de Tots Sants de 2024.

Aquella nit, la Sala Capitular de la Canònica de Vilabertran es va omplir de fantasmes, dimonis, assassins, dones d'aigua, bruixes, vampirs i altres éssers que voltaven pel cap dels autors i autores demanant per sortir i transformar-se en paraules. Després, quan ho varen aconseguir, un grapat de dibuixants, varen retratar el seu aspecte tenebrós. 

Així, diumenge vinent dia 21, a les 12 del migdia i a la mateixa Sala Capitular us presentem el recull de relats nascuts d'aquella trobada .

Volem agrair el suport de l'Ajuntament de Vilabertran i de l'Agència del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya que ens van acollir aquella nit i que ens rebran diumenge 21 a la Canònica, en el marc de la Fira de l'Horta i la Poma de "Relleno".
Comptarem amb la presència de la major part dels autors amb els quals podreu comentar els contes i, si voleu, us signaran el vostre exemplar.

Us hi esperem a totes i tots.💀

Un estiu de contes XI - Mar Aparicio

 

LA PISCINA MALEÏDA

 

Al poble de Vilacols, la piscina vella, amagada al final d’un camí de grava envoltat de pins, era un lloc temut i fascinant alhora. Tothom coneixia les històries: ningú no hi sortia indemne. Alguns deien que la piscina estava maleïda per un ritual antic; d’altres, que la terra mateixa estava enfurismada amb els qui hi nedaven. Fos com fos, aquella piscina era un imant per a la desgràcia, un lloc on les lleis de la natura semblaven doblegar-se sota una força invisible.

En Pau, el socorrista, era un jove valent, però estava exhaust. Feia tres estius que hi treballava, i cada dia era una batalla contra l’inevitable. Vigilava amb ulls d’àliga, revisava els flotadors, mesurava el clor i el pH de l’aigua diverses vegades al dia. Però res no servia. El pH de l’aigua canviava sol, passant de neutre a àcid o alcalí en qüestió de minuts, sense cap explicació. Alguns banyistes en sortien amb la pell vermella, plena de cremades o erupcions al·lèrgiques, queixant-se d’una picor insuportable. Una vegada, una dona gran va haver de ser traslladada a l’hospital perquè s’havia inflat com si l’haguessin submergit en àcid. En Pau ho intentava tot, però la piscina semblava tenir vida pròpia.

Si el cel s’ennuvolava, un llamp queia sense avisar, il·luminant l’aigua amb un esclat blau elèctric que feia tremolar els presents. Si el sol escalfava massa, l’aigua començava a bullir, amb bombolles que pujaven des del fons, com si la piscina fos una olla oblidada al foc. Els flotadors, fins i tot els nous, explotaven amb un espetec que ressonava pels pins, enviant fragments de goma volant com pinyons en un incendi. I, com si no n’hi hagués prou, hi havia dies que plagues de mosquits, tàvecs, o fins i tot eixams de vespes, envaïen la piscina. Eren tan nombrosos que la gent no podia sortir de l’aigua sense ser atacada. Una tarda, un grup de nens va quedar atrapat al centre de la piscina, cridant mentre els insectes els assetjaven, i en Pau va haver de saltar a l’aigua amb una xarxa per protegir-los. Ell mateix va acabar amb picades per tot el cos.

El pitjor, però, era que sempre hi havia algú que s’ofegava o patia algun accident. En Pau havia salvat desenes de persones, però mai era suficient. Una vegada, un home fort i bon nedador va perdre el coneixement de sobte i es va enfonsar com si li haguessin lligat una llosa al pit. En Pau el va treure a temps, però l’home es va despertar balbucejant, amb els ulls en blanc, parlant d’una ombra sota l’aigua que l’havia estirat cap al fons.

Aquell estiu, una noia nova, l’Àstrid, va arribar al poble. Era curiosa, atrevida, i no creia en les històries de malediccions. “Són supersticions de poble, va dir rient, mentre s’asseia a la vora de la piscina i hi posava els peus. En Pau la va advertir, explicant-li els perills: els llamps, l’aigua bullent, el pH incontrolable, les bestioles. Però l’Àstrid va saltar a l’aigua amb un somriure desafiant. Al principi, tot semblava normal. De cop i volta el cel es va enfosquir, i un tro va retrunyir. En Pau va cridar: “Surt de l’aigua, ara!” Ella va fer-li cas, però quan va posar els peus a l’escala, un flotador va esclatar al seu costat, i un tros de goma li va fer un tall al braç. Mentre en Pau l’ajudava, amb el cor accelerat, un núvol de llagostes va aparèixer de sobte, obligant-los a córrer cap a la caseta del socorrista. La noia, amb el braç sagnant i la pell irritada, va murmurar: “D’acord, potser sí que passa alguna cosa estranya.”

L’Àstrid no es va rendir. Va tornar l’endemà, amb el braç embenat, decidida a entendre què passava. Va observar l’aigua, els pins, la vella caseta del socorrista. “Hi ha alguna cosa aquí que no quadra,” va dir. En Pau, esgotat, li va explicar tot el que havia ocorregut els darrers tres estius. Ella va insistir a investigar, i junts van remenar la caseta. Sota una pila de tovalloles velles, humides i amb una forta olor de clor, van trobar un llibre antic, amb tapes de cuir i pàgines groguenques. La coberta mostrava el dibuix d’una piscina i el text interior estava escriten una llengua desconeguda. L’Àstrid, que havia estudiat història, va reconèixer alguns símbols. “És un ritual. Algú va lligar aquest lloc a una força antiga, però no diu per què.”

Aquella nit, amb una tempesta rugint al cel i l’aigua de la piscina agitada per un vent inexplicable, van decidir enfrontar-se junts a la maledicció. Van seguir les instruccions del llibre, que parlaven d’una ofrena per calmar la terra. Van encendre espelmes al voltant de la piscinai van recitar les paraules estrambòtiques del llibre. L’aigua va tremolar, com si estigués viva, i es va formar un remolí. Un vent gelat va apagar les espelmes, i el cel es va aclarir. La piscina va tornar a semblar... normal.

L’endemà, en Pau va obrir amb el cor encongit. No hi va haver llamps, ni explosions, ni plagues. L’aigua estava clara, el pH estable, i la gent nedava i la mainada jugava sense problemes. Per primera vegada en anys, ningú no va patir cap infortuni. En Pau va somriure, alleujat, pensant que la maledicció s’havia acabat.

Però l’Àstrid no va tornar. Va desaparèixer aquella nit, sense deixar rastre. Alguns deien que se n’havia anat del poble, cansada de les històries. Altres, més supersticiosos, xiuxiuejaven que la piscina l’havia reclamat com a última ofrena. En Pau, quan tancava la caseta al vespre, sentia un calfred. A vegades, en la quietud de la nit, li semblava veure una ombra movent-se sota l’aigua, somrient. I, en aquells moments, l’aigua tornava a canviar de color, només un instant, com si la piscina li recordés que, potser, la maledicció només estava adormida.

Bon estiu!

Un estiu de contes X - Carme Ballús

 

DESFICI

No podia apartar-ne el ulls. Les cames se li havien quedat collades al terra i allà romania, clavat.

Aquell quadre el desconcertava: colles de gent nua a cavall; noies banyant-se de pèl a pèl en un llac; peixos voladors; animals de dimensions desproporcionades; artefactes de dubtosa utilitat pintats de tons rosats; l'herba color molsa; l'estany d'un blau fosc i una bola grisa, enorme, enmig de l'aigua, apuntant cap al cel amb una agulla.A l'esquerra del tríptic el paradís, a la dreta l'infern i al mig, ocupant tota la part central, el gran jardí, amb aquell devessall oníric de cossos joves blancs com el nacre destacant sobre el fons verdós de l’herba, tan pàl·lids, tan nus. Desig. Fascinació. Neguit.

 Feia més la impressió d'un malson que d'un espai curull de plaers, però així i tot, en Bernat no podia treure els ulls del damunt del quadre. Desclavant els peus de les rajoles se'n separava unes passes per veure tot el conjunt i li feia l'efecte d'estar passejant-se pel cervell d'un dement: l'atreia i el repel·lia al mateix temps, amb una força que l'empenyia ara enrere, ara endavant per observar-ne els detalls. El cap em bull. Li donava voltes i no aconseguia entendre el que tenia al davant. Potser necessito que algú m'expliqui el significat de tota aquesta bogeria, perquè no li veig el sentit ni a l'obra ni al títol: “El jardí de les delícies”, sí, però... de quines delícies parla?

Ja l' havien advertit, al Bernat, que l'art o t'agrada o no t'agrada. O et comunica alguna cosa o no et diu res, que no cal donar-hi més voltes. Ell no era gaire amant de museus ni d’exposicions, però era a Madrid per feina, el dia era rúfol i li va semblar bona idea passar la tarda visitant el Museu del Prado. Feia dues hores que voltava per les sales i fins aleshoreshavia gaudit de l’art, però no s’havia sentit intimidat així per cap pintura. Ningú no m'ha avisat d'aquest desfici que ara tinc. Estic embogint?Me'n vull anar d'aquí i no puc. Els peus em pesen una tona.No sé si m'agrada, però no me’n puc allunyar, mentre el malestar s'apodera de mi i friso per ser un dels qui va a cavall, acaronant l’esquena d’un jove tendríssim i estrany. O per banyar-me al llac amb les noies nues, belles nàiades que em desitgen. Les seves mirades em subjuguen, les mans em criden, les boques d’homes i dones sospiren per mi.

En Bernat roman indecís, però finalment accepta el repte que prové d’aquells éssers fràgils, assedegat de plaer: de sobte lleuger, ensella un cavall, s’acosta als nois i hi juga, ara amb uns, ara amb els altres, no sap quins triar, tanta gràcia en aquells cossos que l’envolten com un núvol. Tots el volen, tots el besen mentre li descorden la roba i li  deslliguen les sandàlies fins fer-lo un d’ells, terròs de sucre morè que es deixa fondre en la jovenesa de les seves pells.

 Les nimfes, enriolades, l’esperen pacients, certes que quan els jovenets se’n cansin, en Bernat serà per elles. El seu torn arribarà i gaudiran de la novetat, en faran el que els plagui, d’una en una, per parelles, totes juntes.No és el primer badoc que ha sucumbit a l’encanteri del quadre, ni serà el darrer. Després convertiran en Bernat en ocell de cinc ales, en porc volador o en alguna de les bèsties extravagants creades pel Bosco. O per elles mateixes, artistes atrevides, que l’avorriment de tants anys dins el quadre contemplant els visitants els ha esmolat la imaginació.