Les CatCon són convencions organitzades per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia com a lloc de trobada dels afeccionats i també com a plataforma de difusió dels gèneres literaris fantàstics (terror, fantasia i ciència-ficció, amb totes les variants i subgèneres possibles). Van néixer a semblança de les Eurocon, però pensant únicament en obres i creadors en llengua catalana, en un moment en què aquests gèneres no tenien ni el públic ni la tirada que experimenten avui en dia, gràcies també, en part, a la promoció que han representat les CatCon i les Ter-Cat (trobades de més petita dimensió arreu del territori català). Es duen a terme a Vilanova i la Geltrú i apleguen uns centenars de persones en un cap de setmana vibrant de xerrades, intercanvis, presentacions i activitats relacionades.
La meva
primera CatCon va ser la tercera que es feia, l’any 2018. Acabava de presentar El contracte Wong: havia guanyat el Premi
Recvll de Narrativa de Blanes amb una història de ciència-ficció; Pagès Editors
(editorial amb una col·lecció impressionant dedicada a aquest gènere), de la mà
del seu editor en aquell moment, Antoni Munné-Jordà, em va convidar a
presentar-la a la CatCon ─val a dir que jo no tenia ni idea de
què es tractava─ i jo no vaig desaprofitar l’ocasió. En arribar-hi i
acreditar-nos amb en Ferran a l’entrada, em va venir a trobar Eloi Puig, el
president de tot plegat, que em va fer una rebuda cordialíssima. A continuació,
vam anar a escoltar la conferència de la professora Sara Martín, que versava
sobre l’ús personal dels robots ginoides en la ficció sobretot televisiva i
cinematogràfica, i va acabar referint-se, durant els deu minuts finals de la
conferència, al capgirament a la situació que suposava la meva novel·lette.
Podeu imaginar la sorpresa i l’emoció que em van provocar les elogioses
paraules de la conferenciant, ja que era una referència totalment inesperada.
Al torn de preguntes, en identificar-me com a l’autora de la novel·la
esmentada, el públic assistent va aplaudir prou estona. A la tarda, amb
Munné-Jordà i Daniel Genís, vam presentar la novel·la, també. Així, és fàcil
d’entendre que tot el que tinc per a aquesta entitat, la Societat Catalana de
Ciència-Ficció i Fantasia, és gratitud i records bonics i feliços.
Amb el
temps, he participat en unes quantes CatCon i en la de 2025 em vaig integrar a
l’organització, on m’he cuidat de posar en marxa el que en diem la CatCon Pro: un espai per
posar en relació editorials que publiquen obres d’aquests gèneres, autors i
il·lustradors. Amb una conferència inaugural que, en les dues edicions que ja
duem, posa de relleu un tema que afecta uns o altres, o tots plegats. A la
passada, va ser la manera com les editorials volen rebre els originals;
enguany, vam parlar dels drets dels autors i com s’ha treballat aquest tema des
de l’Associaciód’Escriptors en Llengua Catalana per a aconseguir condicions dignes per
als autors, socis o no de l’associació.
A primera hora de dissabte, doncs, em vaig fotografiar amb el cartell d'enguany ─aprofitant que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ens va fer una lona amb el cartell que feia perfectament de photocall─. De seguida me’n vaig anar a preparar la xerrada inaugural de la Pro, en la qual feia de presentadora/conductora. Vaig presentar Sebastià Portell, president de l'AELC, encarregat de la xerrada. Després, vam escoltar l'entrevista que Edgar Cotes va fer a Diana Alenay i Ivan Belzunce, autors publicats a partir de la CatCon Pro de 2025. Després, dins de la Pro, vam fer la trobada d'autors i il·lustradors amb editorials i vam continuar la conversa amb Sebastià Portell. Li vam poder traslladar preguntes, dubtes, neguits... Un matí ben aprofitat.
A migdia, vaig ser a l’acte de concessió dels Premis Ictineu, on el Figueres de Por EdicióVilabertran era finalista al millor recull de relats. No ens vam endur el guardó, però ser finalistes a l’Ictineu tampoc no està malament per a un llibre d’autoria coral.
A la tarda, vaig poder assistir a la presentació de Dunes Blanques, de Jordi de Manuel, amb Antoni Munné-Jordà, el mestre entremaliat, i l'autor. De seguida, amb Jep Masanas, vam presentar el Figueres de Por, amb el meu
pseudogregorià incorporat. Vaig parlar de Creàlit, és clar, i després d’aquesta vaig continuar parlant tant de Creàlit com de l'experiència de terror figuerenc amb els inscrits a la Pro. Per acabar el dia, vaig comprar un munt de llibres, entre ells un d'Axie Oh, una de les convidades d'honor d'enguany, que me'l va signar.
Diumenge, com cada diumenge de CatCon, vam tenir l’Assemblea de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. Després, taula rodona sobre la literatura d'Ursula K. LeGuin, xerrada de Joan Lluís Lluís sobre zoocronia (i la seva novel·la Una cançó de pluja) i vaig fer de voluntària encarregada del control de porta a la xerrada de Lluís Rueda sobre cinemà català de terror, amb presentació d'en menut (una de les ànimes de la CatCon i editor de la revista Catarsi). Arròs a la terrassa de la tercera planta del Neàpolis, xerrada d'autors de literatura fantàstica d'Andorra i punt i final amb l'obra de teatre fantàstic L'habitació tancada, de Loredana Volpe i la companyia LaSalamandra. Finalment, el president de la SCCFF va acomiadar com cal la CatCon, i cap a quarts de set, en Ferran i jo vam fer cap a Figueres, tranquils, satisfets i havent passat un cap de setmana sensacional.
Potser em quedarien per explicar les bones estones passades en els dinars i les cues dels dinars, el sopar “de gala” amb els companys, les converses amb el meu conferenciant, els editors que tenen parada a la part comercial i amb els autors i assistents amb els quals ens trobem d’any en any. El bufet lliure d’esmorzar de l’hotel. Ara que les CatCon es fan al maig-juny (en anys anteriors eren al novembre), trobo a faltar una copa a la piscina de l’hotel en acabada la feina de dissabte, però tothom està tan cansat, que no ens en queden ganes...
També em quedava al tinter l’oportunitat que representa haver pogut aportar un relat al llibret d’enguany; es titula Les pedres germanes i té un ressò llegendari: és la primera vegada que escric en aquest registre. M’ha agradat. També em queda un punt de frustració de no haver pogut ser a les entrevistes d’Axie Oh, Ivan Ledesma i Míriam Bonastre, autora del còmic Valentina de Montblanc, que tanta requesta té entre el públic infantil, i també del cartell d’enguany. Igualment, hauria volgut veure algunes xerrades que em feien molta peça. Però no es pot repicar i anar a la processó, oi? Per sort, la SCCFF disposa d’un canal a Youtube on ja deuen ser penjats els enregistraments de tot plegat (o ben aviat).
Potser l’any que
ve tindrem el do de l’ubiqüitat i podrem fer-hi més i ser-hi més. Però aquesta
serà una altra història i l’explicarem quan toqui.
Montserrat Segura, per a Creàlit
