El passat 23 d’abril va ser un dia magnífic, almenys per als integrants de Creàlit Xarxa de Creació Literària de Figueres i l’Alt Empordà. A Figueres, vam començar amb la prèvia de la Revetlla Literària organitzada ─tan eficaçment i satisfactòria com ja és tradició─ per la Biblioteca CarlesFages de Climent, que ens va predisposar a passar Sant Jordi com cal. La Revetlla, recordem-ho, és una recepció que ofereix la Biblioteca als autors que han publicat un llibre o més des de l’últim Sant Jordi, sigui editat de manera convencional o autopublicat.
Com fer un Sant Jordi millor
Podia haver anat millor? Probablement. Els que comprem llibres compulsivament, perquè ens agrada llegir i llegim fins i tot les etiquetes dels mocadors de paper, ja en comprem tot l’any. Els que n’adquireixen per Sant Jordi perquè és tradició, toca i perquè s’hi fa descompte, atapeeixen les parades a la recerca del llibre “amb premi” o de l’autor que mana enguany: presentador de telenotícies, ex radiofonista de prestigi, cuiner bufó o best-seller de torn. Altres, compren a la parada de l’AFA de les criatures o de l’entitat de la seva predilecció (ben lícit, no caldria sinó). Això, parlant de Figueres. A Barcelona, passen coses com ara haver de signar al costat d’una celebritat, i que a tu no et demani res ningú (així ens ho va explicar un escriptor de trajectòria solidíssima de Girona), o que et facin anar a signar-hi essent de fora i que, per signar una miserable hora, calgui desatendre els teus conveïns tot un matí per signar vuit o deu llibres. I que el teu veí de taula et miri per damunt de l’espatlla. A alguns, ens ha passat.
Consideracions
Sant Jordi d’enguany, per als Creàlits, va ser diferent dels dos anteriors: perquè va fer bon temps (recordeu el vent de l’any passat i la pluja de l’anterior) i perquè el lloc que ens va correspondre va ser una mica millor que el dels altres anys. Ara bé:
- Cal revisar l’estúpida consuetud del descompte de Sant Jordi. A qui se li devia acudir? Els floristes no en fan. Els pastissers, el dia de la Mona de Pasqua, tampoc no en fan. Els carnissers i peixaters, per Nadal, no fan descomptes ni regalen res, tot el contrari. Cal replantejar aquest tema. Els llibres no són cars. Tenen un preu, com tot producte acabat, però et duren tota la vida. La mona et durarà dues mossegades i quan te l’acabis només en recordaràs el que t’ha costat. La rosa, l’endemà ja està més que pansida. Què arregla que et cobrin un o dos euros de menys per llibre? Absolutament res. I als que ens hi dediquem, ens priva del nostre guany.
- Les recomanacions dels mitjans de comunicació (revistes, ràdios, televisions, suplements dels diaris, xarxes socials...). Són parcials, interessades i no reflecteixen la totalitat de les veus de què consta el corpus literari de l’any. En primer lloc, perquè cap dels periodistes o crítics que signen aquestes recomanacions no han llegit tots els llibres que s’han publicat durant l’any. I, per descomptat, mai no es parla dels llibres que s’autopubliquen. Potser si algú gosés fer-ho, hi hauria sorpreses. Ara bé, malpensats com som, ens agafa per pensar que els autors que autopubliquen no paguen publicitat. I vet aquí. Per altra banda, recomanar és influenciar. Per què no s’inverteixen més esforços en crear lectors amb criteri, que investiguin per ells mateixos i que facin cerques basades en les seves preferències i el seu coneixement, i no simples consumidors de productes manufacturats? Però aquí ja entraríem en el terreny de la ciència-ficció.
- Tres quarts del mateix amb les entrevistes als mitjans. És escandalós que un mateix escriptor aparegui a tots els programes d’una emissora de ràdio o de televisió, i especialment si l’emissora en qüestió és pública. Encara és més escandalós quan el personatge és un dels periodistes de referència de la mateixa entitat pública. Directament, els hauria de caure la cara de vergonya només de pensar que una cosa com aquesta es pot fer. Sembla que no se’n queixa ningú, o que les queixes no arriben enlloc. I, si no ens queixem pels retards de la RENFE, com ens hem d’empipar per una qüestió menor, com ara que la ciutadania subvencioni la publicitat, a la televisió pública, d’un llibre d’un dels periodistes que treballen a la televisió pública? Quina bestiesa
- I les llistes dels deu llibres més venuts. És molt lògic que, si les escasses parcel·les que ocupa la literatura als mitjans (públics i privats), estan ocupades per la publicitat pagada per editorials punteres, els supervendessiguin llibres d’aquestes mateixes editorials. I no hi ha res més a dir.
Etiquetes
Fora de tot aquesta artificiositat de què s’ha anat envoltantel Dia del Llibre, hi ha tot un món que batalla pel seu dret a ser present en la diada i per al qual cada venda és un exercici de màrqueting, una lluita aferrissada i una esperança. Sí. Estic parlant dels autors locals. Aquests que es tracten com a col·lectiu: com si s’esforcessin menys que els autors “famosos”, com si la seva qualitat literària o informativa fos menor només perquè no publiquen des de Barcelona o perquè els seus llibres no parlen de Barcelona. Perquè potser no han guanyat cap premi, i si n’han guanyat un, no du quatre zeros rere la xifra principal. O perquè no ha estat convidat al berenar o esmorzar literari de torn on, a l’hora de la foto, les corredisses i els cops de colze estan assegurats (i ho sé perquè ho he presenciat). No és menys cert que els mitjans de comunicació locals ens estimen perquè som els que fem la literatura del territori i saben que posem la nostra ànima en cada creació. Ens tenen en compte i ens tracten bé. I gràcies a ells, tenim els cinc minuts de glòria que ens corresponen quan publiquem un nou llibre o emprenem un nou projecte. Cinc minuts de glòria, tanmateix, que no ens arriben a Sant Jordi, perquè la publicitat de l’autor mediàtic de torn ens eclipsa del tot.
Què fa diferents els autors local
- Els autors d’un lloc concret portem el nom del nostre poble o ciutat a tot arreu on podem anar a presentar i mostrar la nostra literatura. Només per això, ja hauríem de gaudir d’un tracte especial des de les institucions locals. En el cas de ‘Figueres de Por’, per posar un exemple que ens toca de prop als membres de Creàlit, se’n parla arreu de Catalunya, i a Creàlit ens arriben peticions de tot Catalunya per participar-hi!
- Els autors locals ens esforcem
tant o més que altres autors per produir una literatura de qualitat, perquè
només la nostra obra (i no una editorial ni una publicitat) parla per nosaltres.
Amb l’inconvenient que ser ─a més de l’autor─ el publicista i de vegades
l’editor de l’obra pròpia desgasta molt més que la mateixa creació i impedeix
dedicar totes les hores disponibles a continuar produint altres obres.
- Els autors locals aportem coneixement i animem considerablement la vida cultural de la ciutat i de la comarca. I estem molt més disponibles que no pas els autors “forans” o “famosos” per a clubs de lectura i altres esdeveniments. A banda que ens fa molt feliços que ens convidin a participar en aquests esdeveniments.
- Els autors, locals o no, som
productors. No som negocis intermediaris. No som revenedors. No som entitats per
ales quals una venda signifiqui uns cèntims d’euro destinats a un viatge de
final de curs. Les vendes, en el nostre cas, ens ajuden a tirar endavant amb la
nostra creació. Només per aquest motiu, la nostra posició a les taules de Sant
Jordi hauria de ser completament preferent. No hauríem de restar en un racó on
no arriba el públic o directament ens ignora precisament per l’etiqueta de
“locals”. En aquest sentit, a Figueres, la Revetlla Literària de la Biblioteca
Carles Fages de Climent és un primer pas cap a la dignificació ─conviden els
creadors a la Revetlla, n’anuncien les novetats i n’editen un catàleg─, però no
hauria de ser l’únic. Una bona consideració envers els autors locals hauria de
ser, per exemple, la visita institucionalitzada, durant el Dia del Llibre,de la
corporació municipal en ple a les parades dels escriptors, amb fotografies i
parlaments, que farien palès que el municipi estima els seus productors
culturals i s’interessa per les seves obres.
- Per a què el públic ens conegui, hem de ser visibles. Un bon aparador seria, més enllà de les dates assenyalades, la creació d’un reconeixement ciutadà anual a la tasca dels creadors literaris i artístics (penso també en els autors de llibres de fotografia, àlbums il·lustrats, etc.) que hagin aportat valor a la ciutat i a la comarca amb la seva tasca de creació. Una Nit de les Arts (poseu-li el nom que us sembli més adient) amb tots els ets i uts.
Fem cultura
És clar que els autors de literatura, locals o no, no escrivim i volem publicar per ser rics, famosos o per fer pregons i que ens donin premis. Si continuem escrivint, és perquè per a nosaltres explicar històries és tan necessari com respirar o estimar, i no sabríem viure d’altra manera. Però no és menys cert que, quan ho fem, aportem una part de la nostra ànima al lloc on vivim i en fem cultura, una cultura que és viva i que es mou, i que reneix contínuament. Per això, ni que sigui un dia a l’any, volem ser-hi i gaudir d’una consideració independent de modes i d’imposicions, vinguin d’on vinguin. Volem ser-hi i ser-hi vistos i reconeguts perquè som cultura; fem ciutat, fem poble i fem nació.
D'esquerra a dreta: Víctor Arnó, Anabel Gardell, Mar Aparicio, Paloma Gómez, Judith Bassagañas, Montserrat Segura, Roser Segura, AntòniaTubau i Ricard Sayeras
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
