Horaris signatura llibres

Compartim amb vosaltres l'horari detallat en què podreu trobar les diferents autores i autors de Creàlit i Figueres de Por a la nostra parada de Sant Jordi. Recordeu, la núm. 56 a la part alta de la Rambla.

Us hi esperem!!

Premi Cartell de Fira 1er de maig

La nostra companya i dissenyadora gràfica Judith Bassagañas ha estat escollida guanyadora del Concurs de cartells de la Fira 1de maig que organitza el Casino Menestral.

En un comunicat a la web del Casino (casinomenestral.cat) s'indica que "el Jurat ha considerat que l'obra guanyadora reunia les condicions òptimes donada tant la seva eficàcia comunicativa de l'esdeveniment com la seva potència estètica".

L'entrega del premi ha tingut lloc aquesta tarda a l'emblemàtic edifici de l'Entitat. 

Podeu veure el magnífic reportatge de Tramuntana Tv

La resta de propostes presentades a concurs es podran veure del 27 d'abril al 3 de maig al Cafè Casino.

Enhorabona, Judith!

La premsa parla sobre el llibre homenatge a Pep Ventura

 

Podeu llegir la publicació original en aquest enllaç

Presentació Llibre d'homenatge a Pep Ventura

El proper 21 de novembre, Creàlit ─secció literària de La Cate Espai cultural de Figueres─ presentarà el llibre d’homenatge a Pep Ventura com a tancament dels actes del 150è aniversari de la mort del compositor empordanès.

 

El proper divendres 21 de novembre, a les 20 h i a l’auditori Narcís Monturiol del Cercle Sport, tindrà lloc la presentació del llibre d’homenatge a Pep Ventura com a colofó dels actes que, al llarg de tot el 2025, han anat tenint lloc amb el propòsit d’honorar el mític compositor empordanès en el 150è aniversari de la seva mort. Les activitats de l’Any Ventura, tanmateix, es perllongaran fins al febrer de l’any vinent.

El llibre parteix de la idea que, de Josep Maria Ventura i Casas, se n’ha parlat força d’ençà del 2017 ─any en què la ciutat de Figueres en celebrava el segon centenari del naixement─: ha estat recuperada per a la història la dimensió biogràfica del músic, per damunt de la mítica, i la producció musical ha retornat a un primer terme del món sardanista i especialitzat. Amb tot, no s’havia arribat a tractar el mestre Ventura com a personatge literari (una bona manera de fixar un personatge real en l’imaginari de la ciutadania) i això és el que, precisament, Creàlit es va proposar d’esmenar des del primer moment d’aquest cent cinquantenari.

La proposta de Creàlit, de bon inici, que comptava amb el suport decidit del Foment de la Sardana Pep Ventura i de l’Ajuntament de la ciutat, es va obrir a la ciutadania figuerenca i a tots els àmbits creatius. El resultat és un volum que aplega poemes, articles, teatre i relats però també fotografia, il·lustració i algunes aportacions musicals.

Una mostra de tot plegat es podrà gaudir en l’acte de presentació. Alguns dels autors llegiran poemes i fragments escollits, es durà a terme una lectura dramatitzada de la peça teatral i també, al final de l’acte, serà interpretada una de les peces musicals del recull. 

Al final de l’acte, es podrà adquirir el volum, al preu de 14€.

Coberta del llibre

 

Cartell de la presentació

Figueres de Por III a la Biblioteca Fages de Climent

El passat tres d'octubre, representants de la xarxa literària Creàlit vam fer entrega de dos exemplars del llibre Figueres de Por III, edició Vilabertran al fons bibliogràfic de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Aquest volum recull els relats i il·lustracions de terror que diversos autors i dibuixants van crear la nit del 31 d’octubre de 2024, en el marc de la tercera edició d’aquesta iniciativa cultural i col·laborativa. La directora de la Biblioteca, juntament amb tres membres de Creàlit, van compartir el moment en una fotografia commemorativa que simbolitza la voluntat conjunta de preservar i difondre la creació literària local.

·    Amb aquest gest, la Biblioteca amplia el seu fons amb una obra que combina imaginació, tradició oral i cultura popular, i que forma part del projecte que Creàlit impulsa anualment per fomentar la creació i la lectura.

Recordem que el pròxim 31 d’octubre de 2025 tindrà lloc la quarta edició de Figueres de Por, enguany a Palol Sabaldòria (Vilafant), on esperem tornar a reunir autors, il·lustradors i lectors en una nova nit de literatura i creativitat compartida

PER UN SANT JORDI DE LES ESCRIPTORES I ESCRIPTORS

El passat 23 d’abril va ser un dia magnífic, almenys per als integrants de Creàlit Xarxa de Creació Literària de Figueres i l’Alt Empordà. A Figueres, vam començar amb la prèvia de la Revetlla Literària organitzada ─tan eficaçment i satisfactòria com ja és tradició─ per la Biblioteca CarlesFages de Climent, que ens va predisposar a passar Sant Jordi com cal. La Revetlla, recordem-ho, és una recepció que ofereix la Biblioteca als autors que han publicat un llibre o més des de l’últim Sant Jordi, sigui editat de manera convencional o autopublicat.

A més, el dia D va fer molt bon temps, hi va haver molta gent i venda, a banda que a la parada de Creàlit érem colla, vam tenir molt bon ambient i ens ho vam passar molt bé.

Com fer un Sant Jordi millor

Podia haver anat millor? Probablement. Els que comprem llibres compulsivament, perquè ens agrada llegir i llegim fins i tot les etiquetes dels mocadors de paper, ja en comprem tot l’any.  Els que n’adquireixen per Sant Jordi perquè és tradició, toca i perquè s’hi fa descompte, atapeeixen les parades a la recerca del llibre “amb premi” o de l’autor que mana enguany: presentador de telenotícies, ex radiofonista de prestigi, cuiner bufó o best-seller de torn. Altres, compren a la parada de l’AFA de les criatures o de l’entitat de la seva predilecció (ben lícit, no caldria sinó). Això, parlant de Figueres. A Barcelona, passen coses com ara haver de signar al costat d’una celebritat, i que a tu no et demani res ningú (així ens ho va explicar un escriptor de trajectòria solidíssima de Girona), o que et facin anar a signar-hi essent de fora i que, per signar una miserable hora, calgui desatendre els teus conveïns tot un matí per signar vuit o deu llibres. I que el teu veí de taula et miri per damunt de l’espatlla. A alguns, ens ha passat.

Consideracions

Sant Jordi d’enguany, per als Creàlits, va ser diferent dels dos anteriors: perquè va fer bon temps (recordeu el vent de l’any passat i la pluja de l’anterior) i perquè el lloc que ens va correspondre va ser una mica millor que el dels altres anys. Ara bé:

• Cal revisar l’estúpida consuetud del descompte de Sant Jordi. A qui se li devia acudir? Els floristes no en fan. Els pastissers, el dia de la Mona de Pasqua, tampoc no en fan. Els carnissers i peixaters, per Nadal, no fan descomptes ni regalen res, tot el contrari. Cal replantejar aquest tema. Els llibres no són cars. Tenen un preu, com tot producte acabat, però et duren tota la vida. La mona et durarà dues mossegades i quan te l’acabis només en recordaràs el que t’ha costat. La rosa, l’endemà ja està més que pansida. Què arregla que et cobrin un o dos euros de menys per llibre? Absolutament res. I als que ens hi dediquem, ens priva del nostre guany.

•  Les recomanacions dels mitjans de comunicació (revistes, ràdios, televisions, suplements dels diaris, xarxes socials...). Són parcials, interessades i no reflecteixen la totalitat de les veus de què consta el corpus literari de l’any. En primer lloc, perquè cap dels periodistes o crítics que signen aquestes recomanacions no han llegit tots els llibres que s’han publicat durant l’any. I, per descomptat, mai no es parla dels llibres que s’autopubliquen. Potser si algú gosés fer-ho, hi hauria sorpreses. Ara bé, malpensats com som, ens agafa per pensar que els autors que autopubliquen no paguen publicitat. I vet aquí. Per altra banda, recomanar és influenciar. Per què no s’inverteixen més esforços en crear lectors amb criteri, que investiguin per ells mateixos i que facin cerques basades en les seves preferències i el seu coneixement, i no simples consumidors de productes manufacturats? Però aquí ja entraríem en el terreny de la ciència-ficció.
• Tres quarts del mateix amb les entrevistes als mitjans. És escandalós que un mateix escriptor aparegui a tots els programes d’una emissora de ràdio o de televisió, i especialment si l’emissora en qüestió és pública. Encara és més escandalós quan el personatge és un dels periodistes de referència de la mateixa entitat pública. Directament, els hauria de caure la cara de vergonya només de pensar que una cosa com aquesta es pot fer. Sembla que no se’n queixa ningú, o que les queixes no arriben enlloc. I, si no ens queixem pels retards de la RENFE, com ens hem d’empipar per una qüestió menor, com ara que la ciutadania subvencioni la publicitat, a la televisió pública, d’un llibre d’un dels periodistes que treballen a la televisió pública? Quina bestiesa
• I les llistes dels deu llibres més venuts. És molt lògic que, si les escasses parcel·les que ocupa la literatura als mitjans (públics i privats), estan ocupades per la publicitat pagada per editorials punteres, els supervendessiguin llibres d’aquestes mateixes editorials. I no hi ha res més a dir.

Etiquetes

Fora de tot aquesta artificiositat de què s’ha anat envoltantel Dia del Llibre, hi ha tot un món que batalla pel seu dret a ser present en la diada i per al qual cada venda és un exercici de màrqueting, una lluita aferrissada i una esperança. Sí. Estic parlant dels autors locals. Aquests que es tracten com a col·lectiu: com si s’esforcessin menys que els autors “famosos”, com si la seva qualitat literària o informativa fos menor només perquè no publiquen des de Barcelona o perquè els seus llibres no parlen de Barcelona. Perquè potser no han guanyat cap premi, i si n’han guanyat un, no du quatre zeros rere la xifra principal. O perquè no ha estat convidat al berenar o esmorzar literari de torn on, a l’hora de la foto, les corredisses i els cops de colze estan assegurats (i ho sé perquè ho he presenciat). No és menys cert que els mitjans de comunicació locals ens estimen perquè som els que fem la literatura del territori i saben que posem la nostra ànima en cada creació. Ens tenen en compte i ens tracten bé. I gràcies a ells, tenim els cinc minuts de glòria que ens corresponen quan publiquem un nou llibre o emprenem un nou projecte. Cinc minuts de glòria, tanmateix, que no ens arriben a Sant Jordi, perquè la publicitat de l’autor mediàtic de torn ens eclipsa del tot.

  

 

Què fa diferents els autors local

• Els autors d’un  lloc concret portem el nom del nostre poble o ciutat a tot arreu on podem anar a presentar i mostrar la nostra literatura. Només per això, ja hauríem de gaudir d’un tracte especial des de les institucions locals. En el cas de ‘Figueres de Por’, per posar un exemple que ens toca de prop als membres de Creàlit, se’n parla arreu de Catalunya, i a Creàlit ens arriben peticions de tot Catalunya per participar-hi!
• Els autors locals ens esforcem tant o més que altres autors per produir una literatura de qualitat, perquè només la nostra obra (i no una editorial ni una publicitat) parla per nosaltres. Amb l’inconvenient que ser ─a més de l’autor─ el publicista i de vegades l’editor de l’obra pròpia desgasta molt més que la mateixa creació i impedeix dedicar totes les hores disponibles a continuar produint altres obres.
  

  

• Els autors locals aportem coneixement i animem considerablement la vida cultural de la ciutat i de la comarca. I estem molt més disponibles que no pas els autors “forans” o “famosos” per a  clubs de lectura i altres esdeveniments. A banda que ens fa molt feliços que ens convidin a participar en aquests esdeveniments.
• Els autors, locals o no, som productors. No som negocis intermediaris. No som revenedors. No som entitats per ales quals una venda signifiqui uns cèntims d’euro destinats a un viatge de final de curs. Les vendes, en el nostre cas, ens ajuden a tirar endavant amb la nostra creació. Només per aquest motiu, la nostra posició a les taules de Sant Jordi hauria de ser completament preferent. No hauríem de restar en un racó on no arriba el públic o directament ens ignora precisament per l’etiqueta de “locals”. En aquest sentit, a Figueres, la Revetlla Literària de la Biblioteca Carles Fages de Climent és un primer pas cap a la dignificació ─conviden els creadors a la Revetlla, n’anuncien les novetats i n’editen un catàleg─, però no hauria de ser l’únic. Una bona consideració envers els autors locals hauria de ser, per exemple, la visita institucionalitzada, durant el Dia del Llibre,de la corporació municipal en ple a les parades dels escriptors, amb fotografies i parlaments, que farien palès que el municipi estima els seus productors culturals i s’interessa per les seves obres.
  
•      Per a què el públic ens conegui, hem de ser visibles. Un bon aparador seria, més enllà de les dates assenyalades, la creació d’un reconeixement ciutadà anual a la tasca dels creadors literaris i artístics (penso també en els autors de llibres de fotografia, àlbums il·lustrats, etc.) que hagin aportat valor a la ciutat i a la comarca amb la seva tasca de creació. Una Nit de les Arts (poseu-li el nom que us sembli més adient) amb tots els ets i uts.

Fem cultura

    És clar que els autors de literatura, locals o no, no escrivim i volem publicar    per ser rics, famosos o per fer pregons i que ens donin premis. Si continuem escrivint, és perquè per a nosaltres explicar històries és tan necessari com respirar o estimar, i no sabríem viure d’altra manera. Però no és menys cert que, quan ho fem, aportem una part de la nostra ànima al lloc on vivim i en fem cultura, una cultura que és viva i que es mou, i que reneix contínuament. Per això, ni que sigui un dia a l’any, volem ser-hi i gaudir d’una consideració independent de modes i d’imposicions, vinguin d’on vinguin. Volem ser-hi i ser-hi vistos i reconeguts perquè som cultura; fem ciutat, fem poble i fem nació.

D'esquerra a dreta: Víctor Arnó, Anabel Gardell, Mar Aparicio, Paloma Gómez, Judith Bassagañas, Montserrat Segura, Roser Segura, AntòniaTubau i Ricard Sayeras

Parada de Sant Jordi

PER SANT JORDI, US ESPEREM A LA RAMBLA DE FIGUERES

Aquest Sant Jordi, un any més, tindrem parada a la Rambla i hi podreu trobar novel·les, poemaris, assajos, contes infantils, obres teatrals i moltes altres sorpreses, totes obres personals, autèntiques i empordaneses dels autors de la xarxa Creàlit, per tant, creacions de proximitat: Montserrat Segura, Anabel Gardell, Paloma Gómez, Ricard Sayeras, Mar Aparicio, Víctor Arnó, Judith Cromàtica i Antònia Tubau.

Ens trobareu a la parada 97, al davant del passeig que du a la plaça Josep Pla (C/ Forn Nou). A més, hi trobareu els autors que us podran dedicar l’obra o dedicar-li a la persona a qui vulgueu fer el regal. I, no només això, tothom qui compri a la nostra parada s’endurà un detallet. 

Què més es pot demanar? Us hi esperem amb els braços oberts! 

Feliç Sant Jordi 2025!!!

Actes 150è aniversari de la mort de Pep Ventura

INICI DELS ACTES DEL 150È ANIVERSARI DE LA MORT DE PEP VENTURA. CRÒNICA

El dia 24 de març va fer exactament 150 anys de la mort de Josep Maria Ventura i Casas, Pep Ventura, un músic que va destacar en vida com a instrumentista de clarinet i de tenora i com a compositor de sardanes, i que avui dia continua fent les delícies dels amants de la música dita popular i de «la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan» (Joan Maragall dixit) amb les seves inspirades composicions.

Per commemorar aquest fet, Creàlit s’ha aliat amb el Foment de laSardana Pep Ventura i amb l’Ajuntament de Figueres per dur a terme una activitat de creació per homenatjar aquest prohom nascut a Alcalá la Real (Jaén), que va passar la infantesa a Roses i que va viure la resta de la seva vida a Figueres. L’activitat que Creàlit durà a terme és l’edició d’un llibre que recollirà textos dels membres de la xarxa i d’altres persones vinculades amb la literatura, la sardana i la història de la ciutat. També s’hi inclouran col·laboracions de creadores i creadors plàstics i musicals, amb el desig que aquest llibre constitueixi un homenatge i contribueixi a mantenir viva la memòria del gran músic figuerenc.

L’arrencada dels actes de l’Any Pep Ventura els vam viure el dia 22 de març, amb una ballada de sardanes matinal organitzada pel Foment i amb la trobada dels participants al llibre d’homenatge a La Cate a les 16 h per escoltar una conferència de Jaume Nonell al voltant de la figura de Pep Ventura. Nonell és un estudiós del món sardanista que té un important bagatge d’estudis sobre la sardana (música i ball) i sobre compositors: es va submergir en la saga figuerenca dels Cotó, ha estudiat la figura de Miquel Pardas ─amic de Ventura i inventor del primer mètode de comptar i repartir sardanes llargues─ i ha biografiat Pep Ventura. Durant la conferència, que Nonell va fer molt amena, ens va explicar, de primer, com es va anar construint la mitificació de la vida de Pep Ventura a partir d’un primer i escadusser apunt biogràfic de Pella i Forgas a la Historia del Ampurdán (que va ser adoptat de seguida, i readaptat i copiat per altres biògrafs) per després comparar-la amb les dades i els fets documentats que tiren per terra aquesta mitificació i fan de Ventura un ésser més terrenal i, per això mateix, més vívid i més autèntic.No es va estar d’anomenar la musicòloga Anna Costal, que en la seva tesi doctoral llegida i publicada el 2014 analitza la música popular en temps de Pep Ventura (i l’evolució que experimenta gràcies al mateix músic i a molts d’altres contemporanis seus) i deixa obert el camí cap a les investigacions centrades en el personatge. Jaume Nonell també ens va parlar del fill d’en Pep, Benet, que va morir joveníssim però va deixar un llegat que també es mereix ser estudiat en profunditat.

Nonell ens va posar deures: escriure lletres per a peces (sardanes i altres) de Ventura, continuar la recerca sobre Benet, continuar els estudis sobre l’obra musical de Pep Ventura, escriure obres de nova creació dedicades al músic... En acabat, un bon berenar al bar de La Cate ens va acabar de recarregar les piles per començar a treballar de seguida en els nostres relats. Tan engrescador va ser el repte, que un parell dels escriptors es van despertar de matinada, ja amb la idea concreta del que escriuran per al llibre!

Diumenge 23, els actes d’inici de l’Any Pep Ventura van continuar com és habitual en el Foment de la Sardana: al matí, amb el tradicional homenatge al cementiri i ofrena floral al Panteó dels Figuerencs Il·lustres, que va comptar amb un poema de Montserrat Vayreda recitat per Anna Maria Velaz (comissària del centenari de la poeta) i la interpretació de la sardana Per tu ploro a càrrec de la cobla Rossinyolets, complint un desig del mateix Pep Ventura per al seu enterrament que no es pogué dur a terme quan n’era el moment per escaure’s el decés en Setmana Santa. Després de la visita al cementiri, els actes van continuar amb una ballada de sardanes a la plaça de Catalunya ─també executada per la cobla Rossinyolets─havent abans dipositat la consuetudinària corona de llorer al monument de la plaça Tarradellas.

A la tarda, la cita amb Pep Ventura va continuar al Teatre Jardí, per escoltar l’excel·lent concert de la cobla Montgrins, dirigida pel mestre Jordi Molina i presentat per la jove dansaire de Mediterrània Dansa Júlia Xaudiera. A la primera part, vam gaudir de sis sardanes de Pep Ventura, entre les quals Lo cant dels aucellets i Lo toc d’oració; a la segona, cinc sardanes dedicades a Pep Ventura i un Rèquiem de Jaume Cristau anomenat 24 de març de 1875 i que s’estrenava just en aquest concert. Hi va haver un sol bis, amb la sardana Per tu ploro. El gegantó de Pep Ventura va presidir els actes del dia, a la ballada de sardanes com al teatre.  

      

Empordà Televisió ens ofereix un vídeo de la conferència que podeu veure  AQUÍ 

També el Diari Empordà ha publicat un reportatge sobre els actes commemoratius, el podeu llegir AQUÍ

Canvis i novetats en l'activitat del 150è aniversari de la mort d'en Pep Ventura.

Ateses les peticions de diversos possibles participants que tenen dificultats per ser presents demà dia 21 a La Cate. Vist també que és una jornada en què s'apleguen nombroses activitats, com la Fira del Brunyol i d'altres, els membres de la Xarxa Creàlit hem decidit eliminar de les bases de participació la clàusula que feia imprescindible la presència dels autors a La Cate.

Per aquest mateix motiu, hem pres la decisió d'allargar una setmana el termini d'inscripció per a totes aquelles persones que fins ara no ho havien fet, pensant que quedarien excloses i també s'allarga, per a tothom, el termini de presentació de les obres fins al dia 30 d'abril a les 23.59.

Recordem que les obres poden ser relat biogràfic, de ficció, conte curt, article periodístic, poema, composició musical curta, lletres de sardanes, fotografia, dibuix o il·lustració inspirats indispensablement en la figura d'en Pep Ventura, les seves creacions
i el món sardanístic. Podeu consultar les bases prèvies aquí.

CREÀLIT PARTICIPA EN ELS ACTES DEL 150È ANIVERSARI DE PEP VENTURA

 El proper 24 de març farà 150 anys de la mort del cèlebre compositor figuerenc Josep Maria Ventura i Cases (Pep Ventura). L’Ajuntament de Figueres i el Foment de la Sardana Pep Ventura han preparat un programa d’actes al qual no podia faltar un vessant literari i per això La Cate, a través de Creàlit ─secció literària de La Cate─, es posa en marxa perquè aquesta efemèride compti amb una obra literària commemorativa.

Tal com es va posar de relleu en la roda de premsa de presentació dels actes, l’acte propiciat per Creàlit serà una mena de prèvia a la resta d’actes i consistirà en una trobada d’escriptores i escriptors per confegir textos a la memòria de l’insigne músic i intèrpret de tenora: relats, poemes, lletres per a les seves sardanes i articles periodístics o d’investigació. També s’acceptaran partitures de composicions musicals originals, així com il·lustracions o fotografies. Les obres passaran a formar part d’un recull que es podrà trobar en llibreries, biblioteques i centres escolars. Es podrà participar en la trobada a través d’inscripció prèvia al correu 150pepventura@gmail.com (s’acceptaran inscripcions fins al 20/03) i es disposarà d’un mes de termini per a acabar i lliurar les obres a l’organització a través del mateix correu.

Així, el dissabte 22 de març a les 16.00 i a la sala Toni Montal de La Cate, tindrà lloc una conferència a càrrec de l’investigador Jaume Nonell, que oferirà una visió de conjunt de la vida i obra de Pep Ventura i l’emmarcarà en la seva època. Tot seguit, després del torn de preguntes, hi haurà un berenar per als participants. La trobada es clourà a les 19.00. Quant a l’edició del llibre commemoratiu, tindrà lloc cap a finals d’any, en un termini que es donarà a conèixer un cop l’organització disposi de totes les obres.

Trobareu les BASES DE PARTICIPACIÓ a la següent entrada.

La Marató 2024

Amb l'objectiu de captar fons per a la recerca científica de les malalties respiratòries i sensibilitzar la població sobre les seves causes, símptomes, el 15 de desembre torna La Marató, un projecte plenament arrelat al país.

Un any més, la xarxa literària Creàlit vol formar part d'aquest gran esdeveniment solidari i et demanem que col·laboris amb nosaltres.

Com ho pots fer? Tens tres possibilitats: -Escriu un microrelat (200 paraules) -Fes un dibuix o il·lustració. -També pots fer una fotografia. En qualsevol dels tres casos, hi ha només tres condicions: 1. Que sigui de la teva autoria 2. Que la teva obra estigui inspirada en la temàtica d'aquest any. I, la més important, 3. Que facis un donatiu a La Marató pel mitjà que creguis convenient. (Donatiu mínim 3 €) Pots fer lo AQUI Quan tinguis el teu relat/dibuix/foto a punt, ens el pots fer arribar al correu infocrealit@gmail.com, juntament amb el comprovant de la donació. Totes les obres rebudes es compilaran i maquetaran en un ebook que es podrà descarregar gratuïtament des del nostre bloc. Pots enviar la teva creació des d'avui mateix i fins a les 23:59 del dia 15 de desembre, coincidint amb la jornada de la Marató. En els següents dies, en funció dels participants i en aquesta mateixa xarxa, informarem de la data de descàrrega del llibre electrònic. Ajuda'ns a ajudar!

20 preguntes a... Ricard Sayeras

Què llegeixes actualment? Tots hem fet l’estraperlo d’en Joan Guillamet.

Quins són els teus autors preferits? Pere Calders, Quim Monzó, Saki, Ray Bradbury, Jesús Moncada, Leonardo Sciascia, Andrea Camilleri, William Faulkner, Edgar Allan Poe, Daphne du Maurier, Víctor García Tur...

Quin llibre et va marcar a la teva adolescència? Les aventures d’en Tintín. Hi tornes de tant en tant? Ara fa molt que no.

Hi ha algun llibre que t'hagués agradat escriure? Camí de sirga.

Si haguessis de triar un personatge de ficció d'algun llibre per asseure't a xerrar una estona, a qui triaries? El comissari Montalbano.

Com van ser els teus començaments a l'escriptura? Amb uns coneguts de l’institut Ramon Muntaner ens vàrem engrescar a publicar uns fanzins que es deien 17600 Figueres i Empordà Funeral.

Tens obra publicada sigui quin sigui el format? Contes en diferents reculls com el Figueres de Por, el del premi de narrativa de Torrelles de Llobregat i el del premi literari de Nou Barris de Barcelona. També m’han publicat contes a la Revista de Girona i a la revista Xiuxiuejant a la vora del mar. I en el meu bloc personal.

Vares triar editorial, autopublicació o xarxes? Xarxes. Per què? No he tingut bones experiències amb les editorials.

En quin moment es considera que una persona és un escriptor? Quan escriu amb intenció de ser llegit.

Estàs treballant en algun projecte literari actualment?Tinc una novel·la històrica a les beceroles i sempre tinc contes a mig fer, que van llevant a poc a poc, com el pa.

Tens una rutina per escriure quant a horari, lloc, ambient, etc.? Aprofito les estones lliures esparses que arreplego durant la setmana.

Quant temps dediques a escriure i/o a documentar-te per escriure? El que puc.

Quins són els teus gèneres o temàtiques preferits/des per llegir i/o per escriure? Ciència-Ficció, realisme màgic, policíac, terror, història.

Quin va ser el punt d’inflexió o la inspiració per triar aquest gènere que escrius? Sempre he consumit aquesta literatura i va ser molt natural passar de llegir a escriure. I des de petit, que la imaginació em desborda.

Quina part del procés literari és més complicada? Publicar.

Com construeixes la trama, els personatges? Hi ha un esbós previ o escrius sobre la marxa? Quan tinc una idea la maduro al cap el temps que calgui fins que començo a escriure i li vaig donant forma mentre progressa.

Ets “investigador”? Alguna vegada has viatjat per obtenir dades concretes pel teu llibre? Investigo a les biblioteques, però no he viatjat mai expressament.

Creus que el contacte amb altres autors millora les teves habilitats d’escriptura? N’estic convençut.

Tria, tria: ordinador o llibreta? Ebook o llibre de tota la vida? Ordinador i llibre de paper.

Per últim, qui ets quan no escrius? Un marit, pare de família, comerciant, president d’un ateneu, aficionat al teatre i col·leccionista de discs.

Algunes imatges de Sant Jordi

 La diada de Sant Jordi d'enguany  va ser un xic "especial" per a tots i totes els que varem estar a la Rambla de Figueres:  fred, vent, carpes voladores... Tot i així al final la jornada va ser tan bonica com sempre i els companys de Creàlit varem tenir la possibilitat de mostrar els nostres llibres i, el que és més important, interactuar amb els nostres lectors, explicant, signant i gaudint d'unes fantàstiques converses.

Us deixem algunes imatges de la jornada, de  la parada i d'alguns dels llibres.

Sortim a la premsa

Tal com us varem avançar fa uns dies, amb motiu de la diada de Sant Jordi, alguns dels nostres autors han fet presentacions de les seves darreres obres. També hem estat presents a la Revetlla de Sant Jordi de la Biblioteca de Figueres la nit del 22 i a la parada de la Rambla el dia 23. De tots aquests actes se n'ha fet ressó el diari l'Empordà i aquí us adjuntem alguns retalls. (Cliqueu a les diferents imatges per ampliar)

   

Recta final per Sant Jordi

Avui dissabte 20 d'abril, dues membres de la xarxa Creàlit han presentat els seus darrers llibres.
La més matinera ha estat la Maria Sánchez Cuenca que, acompanyada d'una altra component de la xarxa, Paloma Gómez, ha presentat a les 10 del matí i a la Biblioteca de Figueres, la seva novel·la  "Ha valido la pena".

Dues hores més tard, a les dotze i a la seu de l'Ateneu, la Montserrat Segura acompanyada d'Eduard Cebrià, president de la seu territorial i de l'historiador Enric Pujol, ha presentat el seu llibre "'Òmnium Alt Empordà, 50 anys". Per acabar la jornada, el nostre company Victor Arnó ha estat entrevistat al canal de Youtube Promolibros respecte al seu nou llibre "Meditación, proyección astral y otros mundos", us adjuntem l'enllaç per veure'l.

Un seguit d'actes acte tindràn lloc demà, 21 d'abril a Castelló de'Empúries. D'entre ells destaquem la presentació a la  una del migdia del llibre "El metge de Vila-sacra" del company Octavi Dalmau a La Llotja.

Els autors de Creàlit V - David Castells

 D'en David Castells i el seu nou llibre "Mantix: crims als canals d'Empuriabrava" en parlàvem la setmana passada en dues entrades però en cap d'elles varem afegir la sinopsi que us oferim ara.

A més, us presentem una imatge  (clic per ampliar) del conjunt de la seva producció que podreu trobar a Amazon ,a la parada de Sant Jordi de Figueres el 23 al matí i a la plaça dels Homes de Castellò d'Empúries a la tarda. 

Us recordem també que divendres 19 a la una del migdia,  en David serà a la llibreria El Siglo de Mercantic de Sant Cugat presentant la seva novel·la Mantix. 

Els autors de Creàlit IV - María Sánchez Cuenca

La nostra companya Maria Sánchez Cuenca va néixer fa uns quants anys a la província de Córdoba, la seva família es va establir a Roses quan encara era una nena i és educadora a un Centre d’Educació Especial.

És autora de dues novel·les “El adios de Laura” i “Una oportunitat per a estimar” i d’un conte “Lupus”, i aquesta setmana presenta a la Biblioteca de Figueres el seu quart llibre, una altra novel·la:“Ha valido la pena”. Aquí podreu llegir la sinopsi de cadascuna de les seves obres.

Ella també estarà present a la parada de Creàlit el 23 d'abril, Sant Jordi, a la Rambla de Figueres, per signar exemplars dels seus llibres.

HA VALIDO LA PENA

Isabel nace un frío día de febrero de 1936, en el seno de una familia muy humilde. Su vida y la de su entorno, la de millones de personas, se verá condicionada por los avatares de la guerra civil española y la no más amable posguerra.

Un maestro, una luchadora madre de familia, un soldado alemán, una tabernera, un niño con un futuro incierto, hombres que defienden sus ideales con la vida... Son algunos de los personajes con los que, junto a Isabel, podremos emocionarnos, aprender y sobre todo: recordar.

Esta es una novela costumbrista, histórica, con pinceladas de realismo mágico y aun así, muy real, que se centra en la grandeza y la complejidad del ser humano, por encima del conflicto bélico.

UNA OPORTUNITAT PER A ESTIMAR

L'Anna  és una jove que viu a Figueres, una petita ciutat de l'Alt Empordà. Creu que està relativament satisfeta amb la seva vida, però en Tom arriba per capgirar-li de dalt a baix. 

En Tom, un exitós fotògraf, només vol trobar la tranquil·litat a Figueres, on acaba d'arribar amb el seu cor ben amagat.

L'Albert, xicot de l'Anna, i en Dylan, germà d'en Tom, i amb greus problemes, seran part determinant en l'esdevenir de la seva història

EL ADIÓS DE LAURA

Laura es una chica joven y feliz: tiene un buen trabajo, un novio al que adora y una madre a la que admira. Un día su vida y la de las personas que tanto quiere cambiará para siempre: Laura desaparece.
Mientras la buscan por todos los medios posibles, Laura conocerá personas de todo tipo, algunas la harán sufrir y otras replantearse su visión del mundo. La dictadura militar de Guatemala de los años 90 es el trasfondo de su historia.

Dolor y lágrimas, romance y pasión, amor, intriga y suspense, historia y política; son varios los ingredientes de esta novela que no se puede incluir en un género concreto.

LUPUS

Aquest és un conte bilingüe (català-castellà) que ens explica la història d'en Lupus, un preciós llop que no té cap amic i ho vol solucionar.

Mitjançant aquest conte, l'autora ha volgut rentar la imatge del llop als contes tradicionals, alhora que metafòricament, ens parla de les segones oportunitats, de la inclusió i la importància de l'amistat.

Els autors de Creàlit III - Paloma Gómez

 Paloma Gómez es defineix com a dona, empordanesa, cantant, artesana, apassionada de les noves tecnologies, lectora obsessiva i poeta.

Autora del poemari "La hora bruja", ara mateix es troba immersa en la creació del que (espera) serà el seu segon llibre.

La contraportada del seu llibre, majoritàriament en castellà,  diu (fragment):

"El hecho de apoyar el bolígrafo o la pluma sobre el papel y empezar a escribir es un proceso mucho más complejo de lo que pueda parecer a simple vista. Se compone a partes iguales de aperturas y renuncias, de desnudeces y velos, de valor y cobardía.

Implica tener consciencia de la propia inconsciencia, abrir puertas y ventanas y a la vez tapar rendijas, pequeños orificios por los que se evapora lo esencial, lo íntimo."

La Paloma també hi serà a la parada de Sant Jordi el dia 23. Visiteu el nostre Instagram on hi trobareu tota la informació. I, com a tastet, us deixem un dels poemes de "La hora bruja"

Nocturno

Tras la ventana cruje la noche
con danzas de ropa tendida
al aire ruin
de la ciudad con tráfico.
No hay más poesía
que la respiración o el llanto
o el susurro de la madre
que conjura el halo oscuro
y el rechinar de las puertas.
Evoco las rutas
inventadas con los dedos
cuando sigo a la lluvia
en transparente procesión
por los cristales.

Sant Jordi 2024 a Figueres

 Sant Jordi és moltes coses: cultura, tradició, festa, primavera, llibres i roses... però també és una data clau per a Creàlit, ja que coincideix amb el nostre aniversari i no tenim millor manera de celebrar-lo que, un any més, muntant parada a la Rambla de Figueres.Seguint l'ordre de l'escaleta que us adjuntem, trobareu els diferents autors de la xarxa amb la ploma a punt per signar exemplars dels seus llibres que també tindrem a la parada.

Qui encara no tingui el nostre Figueres de Por també el trobarà al nostre stand juntament amb alguns articles de marxandatge molt vistosos. 

Ah, que encara hi ha algú que no sap què és Figueres de Por? Doncs és un esdeveniment literari que ja va per la segona edició en la qual un bon grapat d'escriptors i escriptores (18, l'any 2022 i 28 el 2023) i uns quants il·lustradors (només un l'any 2022 i 8 el 2023) ens tanquem en algun lloc emblemàtic de la ciutat (Castell de Sant Ferran, La Cate) tota la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre, nit de Tot Sants amb la finalitat de crear relats de terror i les il·lustracions que els acompanyaran. 

El primer llibre que va sorgir d'aquella trobada del 31 d'octubre del 2022 és el que trobareu a la parada de Sant Jordi d'enguany. L'Empordà és terra de lletres, però també calia un xic de literatura de terror.

Us adjuntem la nostra ubicació a la Rambla i escaleta amb horari de signatures. Estarem encantats i encantades de saludar-vos el dia 23.

Feliç Diada de Sant Jordi!

Figueres de Por