I amb la Judith Bassagañas acabem aquesta ronda d'entrevistes als membres de Creàlit.
1.
Llegeixes còmics i/o novel·la gràfica?
De
petita, em divertien molt els còmics de Mortadelo y Filemón; sempre he
pensat que són ideals per explicar històries amb humor de manera visual i
entretinguda. Tot i això, no m’he considerat mai una gran aficionada al còmic,
però sí que hi ha novel·les gràfiques que m’han deixat una empremta especial.
Per
exemple, Asterios Polyp de David Mazzucchelli em fascina per la seva
manera d'explorar temes profunds i per la seva experimentació visual. Memorias
de un hombre en pijama de Paco Roca em sembla una obra tendra i irònica,
que sap capturar molt bé les petites vivències quotidianes. I Agujero Negro
de Charles Burns és una altra de les meves preferides, per la seva atmosfera
inquietant i la seva capacitat de barrejar elements de la cultura pop amb
temàtiques més fosques.
2.
Quins són els teus pintors, dibuixants o il·lustradors preferits?
És
difícil triar, però alguns dels meus preferits són Toulouse-Lautrec, Vincent
van Gogh i Egon Schiele. De Toulouse-Lautrec m’atrau com va combinar la feina
d'il·lustrador amb la de dissenyador gràfic, creant un precedent dins del món
del cartellisme. D’altra banda, de Van Gogh m’interessa especialment l’ús del
color i la seva pinzellada enèrgica, que transmet molta emoció. Finalment,
d’Egon Schiele admiro el seu traç i la capacitat de deformar les figures
humanes per dotar-les d’una gran expressivitat.
3.
En quin moment de la teva vida vares decidir que el teu futur era amb un
pinzell o un llapis a la mà?
Sempre
m’ha agradat dibuixar. De petita, la meva mare portava sempre llapis i paper a
la bossa perquè pogués pintar quan m’avorria. Amb només 4 anys, vaig començar a
assistir a l’acadèmia Àurea de dibuix i pintura a Figueres. Aquest va ser el
moment clau en què vaig decidir encaminar els meus estudis cap al món de l’art.
Després, vaig estudiar pintura i disseny gràfic a l'Escola d'Art i Superior de
Disseny d'Olot.
4.
Diga’m una obra que t'hagués agradat pintar o dibuixar?
M’encantaria
haver pintat qualsevol obra de Jean-Michel Basquiat, un artista que admiro
profundament per la seva singularitat i la seva capacitat de transmetre
missatges profunds a través del seu estil vibrant i provocador. A més, hauria
estat fascinant viure aquell moment artístic tan intens al costat de figures
com Andy Warhol, i formar part de "The Factory", l'espai creatiu on
Warhol reunia artistes per col·laborar, celebrar i exposar les seves obres.
5.
Si haguessis de triar un pintor o il·lustrador per asseure't a xerrar una
estona, a qui triaries?
M’encantaria
tenir l’oportunitat de conversar amb qualsevol pintor clàssic per aprendre de
la seva tècnica i visió del món. No obstant això, actualment em fascina la idea
de xerrar amb Aryz, un artista contemporani que ha aconseguit desenvolupar la
seva carrera com a muralista, allunyant-se dels estereotips associats al
“grafiti”. M'agradaria que em compartís la seva experiència sobre com s’ha
adaptat i ha trobat un estil tan depurat i modern, alhora que combina la seva
obra amb productes gràfics més convencionals creats en un taller.
6.
Com van ser els teus començaments?
Sempre
he dibuixat i pintat, així que em costa definir un moment concret com a “inici”
en el món de l'art. Recordo que de ben petita anava a l'acadèmia Àurea, on
practicava tècniques diverses. Allí, em passava hores mirant llibres d'història
de l'art, escollint quadres que m'agradaven i intentant imitar-los o fer-ne la
meva pròpia interpretació. La meva relació amb professors i companys va ser més
intensa a l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot, on vaig poder continuar
creixent com a artista. Actualment, continuo intentant aprendre i explorar
noves tècniques per millorar.
7.
Tens obra publicada sigui quin sigui el format?
Sí, he tingut
l'oportunitat de publicar diverses obres en diferents formats. Vaig crear una
tipografia per a la portada d’un número de la revista Bonart i he
dissenyat cartells per a Els Pastorets de Figueres en tres edicions
diferents. També vaig crear la portada del llibre La hora bruja de
Paloma Gómez, i actualment estic treballant en el disseny i la il·lustració del
seu pròxim llibre.
A més, he fet la
maquetació del llibre La meva vida d'aigua i altres històries de
Montserrat Segura i Feliu, i he participat amb quatre il·lustracions i el
disseny de portada al llibre Figueres de por 2. També he dissenyat
portades per a diversos senzills del productor musical Raycoper. A més, tots
els treballs que faig els comparteixo al meu Instagram.
8.
Et dediques professionalment a alguna feina relacionada amb la pintura o la
il·lustració?
Sí,
treballo com a dissenyadora gràfica i actualment soc docent de l'especialitat
de dibuix en un institut. A més de la meva tasca educativa, sempre estic
involucrada en projectes personals de disseny i il·lustració, que m'ajuden a
continuar explorant la meva creativitat.
9.
En quin moment es considera que una persona és un pintor o il·lustrador i no
només algú que dibuixa bé?
Crec que és un tema
de percepció, tant pròpia com dels altres. Al final, hi ha pintors i
il·lustradors que potser no dibuixen amb gran habilitat, però que, tot i això,
se’ls considera com un artista. La formació i l'experiència són, per a mi,
aspectes fonamentals per considerar algú un professional en el món de l’art. No
obstant això, és un àmbit difícil i subjectiu, i també intervenen factors com
els contactes, el negoci, la imatge de l'artista i el seu renom.
10.
Estàs treballant en algun projecte actualment?
Sí,
actualment estic involucrada en diversos projectes. Hem acabat de publicar el
llibre La meva vida d'aigua i altres històries de Montserrat Segura i
Feliu, i també estic treballant en el disseny i il·lustració del següent llibre
de Paloma Gómez. A més, estic escalfant motors per a les il·lustracions de Figueres
de por III, I preparant coses per les novel·les que sorgiran del Creàlit
Romàntic. Hi ha també altres projectes en marxa que, per ara, no puc revelar.
11.
Tens una rutina per crear quant a horari, lloc, ambient, etc.?
No,
la meva rutina depèn de la situació i del projecte en què estic treballant.
També influeixen la feina que tingui i el cronograma de cada projecte.
Normalment, treballo amb música, però m'adapto força bé a qualsevol ambient.
12.
Quant temps dediques a dibuixar/pintar?
El
temps que dedico a dibuixar i pintar varia molt segons la situació i el
projecte en què estigui immersa. Hi ha setmanes en què no toco el llapis,
mentre que en altres, em trobo absorbida per la creativitat i passo hores cada
dia davant del paper. De vegades, fins i tot em dedico a la pintura durant
moltes hores en un sol dia, deixant que la inspiració flueixi lliurement. Cada
moment de creació és únic i aprofito al màxim les oportunitats que se'm
presenten.
13.
Quines són les teves temàtiques preferides? I les tècniques?
Les
meves temàtiques preferides giren al voltant del retrat i la figura humana, ja
que m'interessa profundament l'anatomia i m'agrada dibuixar formes naturals que
permeten un traç més expressiu. Pel que fa a les tècniques, em decanto per
aquelles que són senzilles i accessibles, com ara el llapis, el bolígraf o els
llapis de colors. A més, últimament he començat a explorar el dibuix digital i
treballo amb Procreate en molts dels meus projectes, ja que em permet
experimentar i obtenir resultats que m'agraden molt.
14.
Com o a on trobes inspiració per a les teves il·lustracions?
Quan em trobo sense
idees, sovint busco fotografies de retrats per a reinterpretar. A més, m’agrada
dibuixar mans com a pràctica, perquè les trobo fascinants i expressives. També
intento fer il·lustracions basades en els meus somnis, tot i que això pot
resultar un repte.
Instagram és una gran
font d'inspiració per a mi, ja que segueixo a molts artistes que admiro i que
constantment comparteixen obres fascinants. A més, sempre tinc present als meus
pintors preferits, i tinc una col·lecció de llibres amb les seves obres que
consulto sovint per inspirar-me. Tanmateix, les col·laboracions amb altres
artistes, incloent-hi aquells de disciplines diferents de la meva, també em
proporcionen noves perspectives i inspiració.
15.
Quina part del procés creatiu és més complicada?
Per a mi, la part més
complicada del procés creatiu és l'esbós i la composició. És el moment en què
has de començar a donar forma a les idees, establint l'esquelet de la creació
que vindrà després. Aquesta fase pot ser un repte, ja que implica prendre
decisions clau sobre l'estructura i la dinàmica de l'obra.
Una vegada superada
aquesta etapa inicial, la resta del procés sol ser més llarga, però alhora més
relaxada, pel fet que puc centrar-me a desenvolupar i polir les idees que ja
han pres forma.
16.
Com arribes a la creació final? Hi ha un esbós previ o dibuixes sobre la marxa?
El meu enfocament
depèn del projecte. Si es tracta d'un encàrrec o d'una il·lustració per a un
projecte concret, normalment faig esbossos previs i després els passo a net,
sigui amb tècniques tradicionals o en digital.
En canvi, quan
treballo en projectes propis de pintura o il·lustració, no acostumo a fer
esbossos i, de fet, no utilitzo goma d'esborrar. M'agrada treballar directament
amb bolígraf, retolador o pintura, aprenent dels errors a mesura que avança el
procés creatiu.
17.
Et molesta treballar sota pressió (terminis, etc.) o potser això et motiva?
No, de fet, m'agrada
treballar sota pressió, i crec que això va ser el que em va portar a estudiar
disseny gràfic perquè aquesta disciplina sol implicar treballar per encàrrec i
seguir terminis de presentació.
Quan treballo en
projectes personals, en canvi, acostumo a tenir moltes idees al cap que em fan
passar d'un projecte a un altre. Això pot dificultar la concreció de cada idea
i, en conseqüència, els projectes s'allarguen més del que voldria.
18.
Creus que el contacte amb altres creadors millora les teves habilitats?
I
tant! El contacte amb altres creadors fomenta sinergies, permet compartir
coneixements i debatre idees, aspectes fonamentals per al procés creatiu. A dia
d'avui, quan dibuixo, encara puc veure reflectits en els meus treballs les
influències dels meus companys de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot.
19.
Tria, tria: ordinador, tablet o bloc de dibuix?
Bloc
de dibuix! Definitivament.
20.
Per últim, qui ets quan no dibuixes?
Quan
no dibuixo, soc professora d'institut, on comparteixo la meva passió per l'art
amb els meus alumnes. A més, soc instructora de zumba i aficionada al món de la
dansa, una activitat que em permet expressar-me d'una manera diferent i
mantenir-me activa.
La gent no tria ser poeta. La poesia es du a dins, a vegades sense ser-ne del tot conscient. Suposo que per això la Loli García ha trigat deu anys a publicar el seu primer poemari, Microespejismos y viajes de voz, i ho ha fet animada i apressada per amics i companys que han posat en valor allò que ella veia com quelcom natural.
«D’on treus aquestes metàfores?», li va preguntar l’editor. “No són metàfores, és la realitat del que veig i sento”, va respondre la Loli, amb el seu estil directe. I va ser sentir els primers versos i entendre-ho; una munió d’imatges i emocions fluïen a través de les veus dels rapsodes Joaquim Aiguavella, Raquel Blanca, Josefina Pasqual i Pedro Rodríguez, amics de la poeta, i també del cantautor Robert Molina que va interpretar tres peces amb la guitarra, una de les quals era una adaptació seva d’un dels poemes de la Loli. Temes com l’enyor, la llum o la natura que acompanya tenien efecte evocador, igual que La roda dels somnis, la pintura de Cesc Sabrià que trobem a la portada o les il·lustracions interiors de Judith Bassagañas. 
.png)
.jpg)
