L’autora combina narrativa amb il·lustracions pròpies que enriqueixen l’experiència lectora, demostrant la seva versatilitat com a escriptora i artista visual.
Podeu seguir-la i estar al cas de les novetats, a través d’Instagram (@maraparicionieves) i X (@MarAparicio1979).
La premsa comarcal també es fa ressó de l'esdeveniment: Revista Gidona, juny de 2025 (pàgs. 50 i 51) o El Gerió Digital en són exemples.
La
visita va acabar tornant al carrer Major on, a la Societat, dormen els gegants
Àgata i Gregori (noms dels patrons de la població) i que van ser elaborats fa
uns anys a imatge de les dues persones més grans del poble en aquell moment.
També a la Societat, als baixos, hi ha la biblioteca i el Punt de Lectura
Manuel Ibáñez Escofet, a la memòria del gran periodista que va viure els
darrers anys de la seva vida a Capmany. El Punt de Lectura, conduït per Anna
Núñez de Arenas, posarà a disposició dels interessats─durant tot el mes d’abril─
diversos llibres sobre Capmany, per facilitar informació als participants al
concurs. L’horari del Punt de Lectura és divendres de 17.00 a 19.00.
Un
bon vermut, servit a l’agrobodega El Parral, no podia faltar per començar el
concurs de la millor manera possible.
El
termini de presentació d’originals acabarà el dia 5 de maig a les 23:59 i cal
presentar-les al correu electrònic capmanyliterari@gmail.com. El veredicte es farà públic el dia
31 de maig en el marc dels actes del “Maig Cultural” de la població.
.jpg)
INICI DELS ACTES DEL 150È ANIVERSARI DE LA
MORT DE PEP VENTURA. CRÒNICA
El dia 24 de març va fer exactament 150 anys de la mort de Josep Maria Ventura i Casas, Pep Ventura, un músic que va destacar en vida com a instrumentista de clarinet i de tenora i com a compositor de sardanes, i que avui dia continua fent les delícies dels amants de la música dita popular i de «la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan» (Joan Maragall dixit) amb les seves inspirades composicions.
Per commemorar aquest fet, Creàlit s’ha aliat amb el Foment de laSardana Pep Ventura i amb l’Ajuntament de Figueres per dur a terme una activitat de creació per homenatjar aquest prohom nascut a Alcalá la Real (Jaén), que va passar la infantesa a Roses i que va viure la resta de la seva vida a Figueres. L’activitat que Creàlit durà a terme és l’edició d’un llibre que recollirà textos dels membres de la xarxa i d’altres persones vinculades amb la literatura, la sardana i la història de la ciutat. També s’hi inclouran col·laboracions de creadores i creadors plàstics i musicals, amb el desig que aquest llibre constitueixi un homenatge i contribueixi a mantenir viva la memòria del gran músic figuerenc.
L’arrencada dels actes de l’Any Pep Ventura els vam viure el dia 22 de març, amb una ballada de sardanes matinal organitzada pel Foment i amb la trobada dels participants al llibre d’homenatge a La Cate a les 16 h per escoltar una conferència de Jaume Nonell al voltant de la figura de Pep Ventura. Nonell és un estudiós del món sardanista que té un important bagatge d’estudis sobre la sardana (música i ball) i sobre compositors: es va submergir en la saga figuerenca dels Cotó, ha estudiat la figura de Miquel Pardas ─amic de Ventura i inventor del primer mètode de comptar i repartir sardanes llargues─ i ha biografiat Pep Ventura. Durant la conferència, que Nonell va fer molt amena, ens va explicar, de primer, com es va anar construint la mitificació de la vida de Pep Ventura a partir d’un primer i escadusser apunt biogràfic de Pella i Forgas a la Historia del Ampurdán (que va ser adoptat de seguida, i readaptat i copiat per altres biògrafs) per després comparar-la amb les dades i els fets documentats que tiren per terra aquesta mitificació i fan de Ventura un ésser més terrenal i, per això mateix, més vívid i més autèntic.No es va estar d’anomenar la musicòloga Anna Costal, que en la seva tesi doctoral llegida i publicada el 2014 analitza la música popular en temps de Pep Ventura (i l’evolució que experimenta gràcies al mateix músic i a molts d’altres contemporanis seus) i deixa obert el camí cap a les investigacions centrades en el personatge. Jaume Nonell també ens va parlar del fill d’en Pep, Benet, que va morir joveníssim però va deixar un llegat que també es mereix ser estudiat en profunditat.
Nonell ens va posar deures: escriure lletres per a peces (sardanes i altres) de Ventura, continuar la recerca sobre Benet, continuar els estudis sobre l’obra musical de Pep Ventura, escriure obres de nova creació dedicades al músic... En acabat, un bon berenar al bar de La Cate ens va acabar de recarregar les piles per començar a treballar de seguida en els nostres relats. Tan engrescador va ser el repte, que un parell dels escriptors es van despertar de matinada, ja amb la idea concreta del que escriuran per al llibre!
Diumenge 23, els actes d’inici de l’Any Pep Ventura van continuar com és habitual en el Foment de la Sardana: al matí, amb el tradicional homenatge al cementiri i ofrena floral al Panteó dels Figuerencs Il·lustres, que va comptar amb un poema de Montserrat Vayreda recitat per Anna Maria Velaz (comissària del centenari de la poeta) i la interpretació de la sardana Per tu ploro a càrrec de la cobla Rossinyolets, complint un desig del mateix Pep Ventura per al seu enterrament que no es pogué dur a terme quan n’era el moment per escaure’s el decés en Setmana Santa. Després de la visita al cementiri, els actes van continuar amb una ballada de sardanes a la plaça de Catalunya ─també executada per la cobla Rossinyolets─havent abans dipositat la consuetudinària corona de llorer al monument de la plaça Tarradellas.
A la tarda, la cita amb Pep Ventura va continuar al Teatre Jardí, per escoltar l’excel·lent concert de la cobla Montgrins, dirigida pel mestre Jordi Molina i presentat per la jove dansaire de Mediterrània Dansa Júlia Xaudiera. A la primera part, vam gaudir de sis sardanes de Pep Ventura, entre les quals Lo cant dels aucellets i Lo toc d’oració; a la segona, cinc sardanes dedicades a Pep Ventura i un Rèquiem de Jaume Cristau anomenat 24 de març de 1875 i que s’estrenava just en aquest concert. Hi va haver un sol bis, amb la sardana Per tu ploro. El gegantó de Pep Ventura va presidir els actes del dia, a la ballada de sardanes com al teatre.
També el Diari Empordà ha publicat un reportatge sobre els actes commemoratius, el podeu llegir AQUÍ
L’Ajuntament de Capmany, juntament amb Creàlit Xarxa de Creació Literària de l’Alt Empordà (secció literària de l’entitat de cultura La Cate de Figueres) posen en marxa el concurs Capmany literari.
El concurs s’obrirà el proper dia 5 d’abril, amb una
benvinguda als participants a càrrec de l’alcalde de Capmany, Joan Fuentes, i
una visita guiada a la població a càrrec del regidor de Cultura, Josep
Pallerols, que aportarà informació i coneixements sobre els llocs, personatges
i fets més rellevants de Capmany, tot i que no és imprescindible realitzar la visita per a concursar. El passeig acabarà al Punt de Lectura Manuel
Ibàñez Escofet, on es posaran a disposició les bases del concurs. El termini de
participació es tancarà el dia 5 de maig i el veredicte dels premis es donarà
el dia 31 de maig en un acte festiu que tindrà lloc també a la població.
Les obres premiades seran publicades per l’Ajuntament
en un recull commemoratiu i els premis
consistiran en lots de productes típics de la població. Les bases del concurs
es podran trobar físicament al Punt de Lectura de Capmany, també les podeu descarregar AQUI o demanant-les al correu electrònic concurscapmany@gmail.com.
Tenim mig centenar de fotografies de la presentació del nostre llibre Figueres de Por Volum II a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, un acte familiar i envoltats d'amics, però com que no les podem posar totes, hem triat una en la que sortim gairebé tots els participants.
Diuen que una imatge val més que mil paraules, però en necessitem unes quantes per posar nom a totes les cares. D'esquerra a dreta tenim l'Anabel Gardell, Enric Bassegoda, Callahan Ruiz, Judith Bassagañas, Paloma Gómez, Montserrat Segura, María Sánchez, Maica Molina, Mar Aparicio, Carles Vilaseca, Ángel Amieva i Ricard Sayeras. Fora de càmara també hi eren presentant els seus relats l'Albert Testart i l'Alfons Martínez.
El tercer esdeveniment que no us havíem explicat és diferent i un xic més esbojarrat: dilluns 25 de novembre, quatre components de Creàlit i autores de sengles relats al segon volum de Figueres de Por: la Mar Aparicio,l'Antònia Tubau, la Montserrat Segura i la Paloma Gómez, es varen desplaçar fins als estudis de Ràdio Vilafant per participar en el programa "El cau de l'àvia" un magazin conduït per L'àvia que es defineix així: "Imaginem-nos un lloc a on té cabuda tota mena de persones, amb els seus propis gustos, les seves pròpies idees i de qualsevol edat. L’àvia per tal de fer contents a tots ells parla del que li sembla."
Durant gairebé dues hores varen xerrar, riure, tafanejar, respondre preguntes al més pur estil "àvia" i, fins i tot, parlar del llibre Figueres de Por i llegir alguns fragments dels relats de les autores presents.
Si voleu escoltar tot el programa, podeu fer-ho AQUÍ i cercar l'emissió del dia 25/11/24
Un cop publicat i presentat el segon volum de Figueres de Por, tots els components de Creàlit ens hem vist submergits en una voràgine de presentacions, entrevistes, ràdio i... no us ho hem explicat.
El primer esdeveniment de què us volem parlar és el BaiDeFest que va tenir lloc el cap de setmana del 14, 15, 16 i 17 de novembre al Teatre Municipal de Roses
Com molts de vosaltres ja sabeu (i si no, us ho expliquen a la seva web) El BaiDeFest és el Festival de Curts Fantàstics i Terror de Roses que, enguany ha arribat ja a la seva setena edició, amb la projecció de 75 curts a concurs, diversos documentals, concurs de BSO, presentacions de còmics i llibres i parades de venda de marxandatge, objectes de culte sobre el tema i llibres i còmics.
I és en aquests dos últims punts en el que Creàlit ha tingut una presència important: d'una banda, amb la parada en què alguns dels nostres companys oferien les seves obres, així també com els dos volums de relats de terror Figueres de Por.
D'altra banda, i dins les presentacions de llibres, dissabte 16 de novembre al foyer de la primera planta del teatre, la Mar Aparício va presentar el llibre "Insània. Contes i malsons d'un friki pertorbat" del nostre col·laborador Callahan Ruiz al que va sotmetre a un fantàstic i divertit tercer grau.
Mitja hora més tard i al mateix espai, Antònia Tubau i Paloma Gómez conversen sobre la novel·la "Aún no sé quién soy", de la que l'Antònia n'és autora: un relat adreçat al públic jove adult carregat de fantasia, romanticisme i aventures.
Per acabar, la mateixa nit, alguns dels autors del segon volum de Figueres de Por, varen llegir fragments dels seus relats de por i misteri davant d'un nombrós i públic.
Amb l'objectiu de captar fons per a la recerca científica de les malalties respiratòries i sensibilitzar la població sobre les seves causes, símptomes, el 15 de desembre torna La Marató, un projecte plenament arrelat al país.
Un any més, la xarxa literària Creàlit vol formar part d'aquest gran esdeveniment solidari i et demanem que col·laboris amb nosaltres.
I tornem amb tantes coses, amb tantes notícies que no donem l'abast.
Per començar, però, uns quants vídeos:
1. De Tramuntana TV, un reportatge sobre la nit del 31 d'octubre, gestació del Figueres de Por III.
2. També de Tramuntana TV, un magnífic resum de la presentació del llibre Figueres de Por II, dissabte 9 de novembre a La Cate.
3. Preparat pel nostre company Víctor Arnó, un altre resum de la presentació.
4. L'unboxing i les nostres cares de felicitat quan obriem les caixes on hi havia el nostre llibre.
La nit del 31 d'octubre i en el marc de les activitats prèvies a la tercera edició de @figueresdepor
, el públic assistent a la Canònica de Vilabertran va poder votar la seva fotografia preferida que, juntament amb les 2 triades pels membres del jurat de Creàlit i per la foto amb més likes a Instagram ens donen aquest resultat:
Figueres de Por: Una activitat que ha captat l’atenció dels mitjans:
A Creàlit, estem molt contents i emocionats davant la tercera edició del Figueres de Por que enguany tindrà lloc, com ja sabeu, a la Canònica de Vilabertran. Les activitats complementàries a la tancada d'escriptors han estat molt ben rebudes tant pels diferents mitjans com pel públic que ha participat en les votacions via Instagram i que esperem, ho tornin a fer in situ el dia 31. Hem preparat una exposició amb les 25 imatges finalistes del Concurs de Fotografia Tenebrosa i un dels premiats el triarà el públic assistent el mateix dia.
Diari l'Empordà: Amb un article signat per la Cristina Vilà: "El tercer Figueres de Por es farà a la Canònica de Vilabertran i atraparà vint-i-quatre creadors"
El Gerió Digital: "Figueres de Por, un nou 'Vil·la Diodati' a la figuerenca viurà una nova edició."
Aprofitem per donar les gràcies a tots els participants en el Concurs de Fotografia, als usuaris d'Instagram que han col·laborat, als mitjans que contribueixen dia a dia a donar veu a la creació literària i al públic que ens visitarà dijous 31 a Vilabertran per gaudir també de les activitats impulsades pel seu Ajuntament i compartim aquí totes les activitats que es duran a terme la nit de Tots Sants a la Canònica. (cliqueu les diferents imatges per ampliar)
1. Què llegeixes actualment? Com
sempre, tinc 3 o 4 llibres entre mans: La
guarida del gusano blanco de Bram Stoker, De la rosa al ídolo, d’una magnífica poeta i amiga, Maria Antonia
Ricas (us la recomano, perquè és increïble) i justament ahir nit vaig començar
un llibre sobre els Herois de Tolkien.
A l’ebook reader tinc a mitges Los elementales de Michael Mc Dowell (després de
Blackwater he de llegir tot el que ha
escrit)
2. Quins són els teus autors preferits? Més
que autors, són llibres, 1984, Fahrenheit,
el món de Tolkien, El llop estepari, El
cor de les tenebres, tot el Quartet
d’Alexandria i infinitat de clàssics, però sí que és cert que hi ha un
parell o tres d’autors que automàticament compro i llegeixo tot el que escriuen
(o escrivien): Stephen King i Terry Pratchett. En realitat no sé si és més per
“amor” o per col·leccionisme. Quant a poetes, Martí i Pol i Luís García
Montero, aquí no hi ha dubtes.
3. Quin llibre et va marcar a la teva adolescència? També
són molts: el meu primer llibre com a tal, va ser Mujercitas, tenia sis anys i va fixar moltes idees al meu cap; de
joveneta llegía molt, però potser n’hi ha tres d’estils ben diferents: La Colmena, el Mecanoscrit del Segon Orígen i El
Senyor dels Anells. També devoraba còmics: els meus preferits eren Astèrix i els Superherois Marvel. Hi tornes de tant en tant? Sí, hi ha uns
quants llibres que torno a llegir cada dos o tres anys des de fa décades.
M’agrada tornar a llocs que m’agraden i que conec.
4. Hi ha algun llibre que t'hagués agradat
escriure? Tots els que he dit!, qualsevol d’ells, però segurament
triaria l’univers Tolkien per tot el que implica quant a creació de mons, llengües
i un autèntic desplegament de creativitat.
5. Si haguessis de triar un personatge de ficció d'algun llibre per asseure't a xerrar una estona, a qui triaries? Molt difícil! Però possiblement amb Winston Smith, amb Justine, Jo March, o potser amb Ignatius J.Really, aquest per pura curiositat.
6. Com van ser els teus començaments a
l'escriptura? Com deia abans, quan tenia sis o set anys vaig
decidir que jo seria com la Jo March, així que, imagina. En realitat no ho sé.
Crec que he escrit des de sempre, com molts de nosaltres: escrivia contes i,
sobretot, poemes i els anava desant en llibretes, després els vaig començar a
publicar als meus blogs, després un llibre , i… fins ara.
7. Tens obra publicada sigui quin sigui el format? Un llibre de poemes: La Hora Bruja, un conte a la primera edició del Figueres de Por i un altre a la segona que ara mateix és al forn. Tinc també uns quants poemes publicats als llibrets editats tant per la Societat Coral Erato com pel Casino Menestral en les corresponents nits de poesia. A part d'això, tinc els meus blogs. N’he tingut des de fa gairebé 20 anys: quan ja no em diuen res, els tanco i n’obro un altre.
8. Vares triar editorial, autopublicació,
xarxes? Per què? Vaig triar una mena de coedició que no em va
agradar gens. Segurament el proper serà autopublicació.
9. En quin moment es considera que una
persona és un escriptor? Hi ha qui fa una distinció entre autor
i escriptor: el primer ens transforma en el segon quan la seva obra arriba als
lectors. Jo no sé si ho tinc tan clar, més aviat penso que ets
escriptor des del moment que prens el bolígraf per primera vegada i el deixes
volar lliurement sobre el paper fins que
un personatge comença a viure una vida independent de la teva. Que potser falta ofici? I tant, però la
gènesi de l’escriptor ja ha tingut lloc.
10.
Estàs
treballant en algun projecte literari actualment? Treballo
en el que serà el meu segon poemari, he escrit uns quants relats que algun dia
seran un recull i ara mateix estic molt concentrada en el repte que tenim amb
altres companys de Creàlit: escriure una novel·la romántica. Bé, cinc novel·les
en realitat, una cadascun de nosaltres. També participaré, evidentment, en la
tercera edició del Figueres de Por.
11. Tens una rutina per escriure quant a
horari, lloc, ambient, etc.? No, ja m’agradaria, però la
resta d’obligacions va estirant i jo m’adapto. Per sort, em puc concentrar amb
força facilitat encara que hi hagi gent o sorolls. Quan apareix la musa li dic:
“un moment que busco paper i boli”.
12. Quant temps dediques a escriure i/o a
documentar-te per escriure? Normalment, són coses que
faig simultàniament i és el que he dit abans: hi ha dies que puc dedicar-hi un
parell d’hores, d’altres més i, dissortadament, sovint passen dies sense
escriure ni una lletra.
13. Quins són els teus gèneres o temàtiques
preferits/des per llegir i/o per escriure? Molt diferents: soc
bàsicament escriptora de poesia, però per llegir crec que m’agraden gairebé
tots els gèneres, depèn més de l’autor que de la temàtica. No tinc terme mitjà,
m’apassiona llegir poesia i m’encanta llegir terror.
14. Quin va ser el punt d’inflexió o la
inspiració per triar aquest gènere que escrius? No
recordo un punt concret, però si sé que, des de primària, de totes les lectures
que fèiem a classe, les meves preferides sempre eren poesia: des de Jorge
Manrique fins a Machado passant per Espriu. I encara les llegeixo una i altra
vegada amb la mateixa admiració.
15. Quina part del procés literari és més
complicada? Segurament els meus companys tindran
opinions ben diferents i més professionals que la meva, però per mi la part més
complicada és trobar temps per escriure. Em passo mitja vida deixant-me notes a
mí mateixa al mòbil perquè he tingut una idea, però en aquell moment no puc
redactar res.
16. Com construeixes la trama, els
personatges? Hi ha un esbós previ o escrius sobre la marxa? Els
contes que he escrit fins avui, igual que els poemes, han estat sempre producte
del moment, de les sensacions, però per
la novel·la que ara tinc entre mans sí que he fet previament una
escaleta i un “disseny” dels diferents personatges i situacions.
17. Ets “investigador”? Alguna vegada has viatjat per obtenir dades concretes pel teu llibre? No, tot i que, de vegades, em vindria molt bé veure i viure alguns escenaris.
18. Creus que el contacte amb altres autors millora les teves habilitats d’escriptura? Sens dubte. En el meu cas concret, sense els companys de Creàlit, mai no hauria sortit de la meva zona de confort, no hauria experimentat altres gèneres ni altres rols com el de lector zero d’una novel·la, tasca imprescindible.
19. Tria, tria: ordinador o llibreta? Ebook
o llibre de tota la vida? De tot i en tot moment. En el fons dec ser una romàntica i m’estimo molt
el tacte del paper dels llibres i les llibretes i la sensació que quan escrius
a mà, les lletres surten dels teus dits directes al paper i no a dos pams a la
pantalla, però acabo treballant còmodament amb el meu portàtil, gravant notes
al mòbil o la tablet i no surto al carrer sense el meu ebook a la bossa.
20. Per últim, qui ets quan no escrius? Soc un cul inquiet que s’enamora de més coses de les que pot fer i tot ho vol veure i provar. Soc dona, mare, apassionada de la tecnologia, lectora obsessiva i cantant solista de Ginger, un grup fantàstic (ja que tinc l’oportunitat, aprofito).
ARRENCA EL ‘FIGUERES DE POR’ 2024!
Per Montserrat Segura
Ja tornem a ser en temps de descompte per al Figueres de Por. Creàlit Xarxa de Creació Literària de l’Alt Empordà, torna a endegar aquesta proposta artística i literària innovadora que consisteix a reunir una colla d’escriptores i escriptors, il·lustradores i il·lustradors, la nit de Tots Sants, per a crear històries de terror amb les seves il·lustracions.
‘Villa Diodati’ com a antecedent
El juny de 1816, Lord Byron passava un temps amb el seu metge i amic John Polidori a Villa Diodati, una mansió a la vora del Llac Leman, a Suïssa. Va coincidir amb Percy Shelley i va convidar Percy i la seva companya Mary Wollstonecraft (més coneguda com a Mary Shelley i filla de la coneguda escriptora feminista del mateix nom) a passar uns dies a la mansió. Com que s’avorrien, perquè no feia bon temps i havien de romandre dins de la mansió, el famós poeta va proposar als convidats de passar la nit escrivint històries de terror. D’aquesta trobada van sortir dues novel·les fundacionals: El vampir, de Polidori (la primera del subgènere vampíric), i Frankenstein o el modern Prometeu, de Mary Shelley (la que es considera primera novel·la de ciència-ficció).
La nit de Tots Sants
En un temps ja passat, les famílies es reunien
a l’entorn d’una taula curulla de castanyes torrades, moniatos al caliu i
panellets i recordaven els seus difunts i s’explicaven històries de por. Amb
l’arribada de la televisió, el Don Juan Tenorio es revisitava cada any.
Aquestes tradicions, revifades en part a les escoles i entitats veïnals amb el
nom ─una mica artificiós─ de “la Castanyada”, perden pistonada a marxes
forçades a favor del Halloween
forà, amb les seves disfresses, carbasses i treat or trick (tracte o
truc) per a obtenir llaminadures.
Un “Villa Diodati” a la figuerenca la nit
de Tots Sants?
Aquesta va ser la idea que va donar lloc al primer Figueres de Por, l’últim dia d’octubre de 2022. Aquell dia, o més ben dit, aquella nit, es van reunir divuit escriptores i escriptors i un únic il·lustrador al Castell de Sant Ferran, en un entorn inigualable, per veure si la tancada durant tota una nit donava lloc a històries que es poguessin considerar dins del gènere i els diversos subgèneres del terror. Amb l’afegit que havien de ser històries figuerenques ─és a dir vinculades a llocs, personatges o situacions reconeixibles de la ciutat o també de l’Alt Empordà. En van sortir vint-i-una, d’històries, la majoria de les quals acompanyades de la corresponent il·lustració. Totes complien perfectament la premissa bàsica, de manera que van ser publicades en un llibre, auspiciat per l’entitat Amics del Castell de Sant Ferran.
Creàlit i la continuïtat
L’experiència del Figueres de Por es va valorar com a extremadament positiva. Alguns dels participants van veure un relat seu publicat per primera vegada; molts no es coneixien i es va fer força comunitat. D’aquesta trobada, va sorgir la idea de crear una mena d’organització que englobés els escriptors participants a l’esdeveniment i d’altres que s’hi volguessin aixoplugar. Així, al’abril de 2023 va néixer Creàlit, Xarxa de Creació Literària de Figueres i l’Alt Empordà. La segona conseqüència de la trobada va ser la continuïtat: el mateix 2023 tindria lloc la segona edició del Figueres de Por, que es va celebrar a La Cate de Figueres i va determinar el caràcter itinerant de l’esdeveniment. La participació va marcar una fita: vint-i-quatre escriptores i escriptors i nou il·lustradores i il·lustradors. El llibre de la segona edició sortirà a la venda a primers de novembre.
Una tercera edició del Figueres de Por ben
especial
El caràcter itinerant del Figueres de Por queda remarcat enguany pel lloc on es desenvoluparà: la Canònica de Santa Maria de Vilabertran. De les sis propostes de llocs de celebració que van rebre les organitzadores, es va decidir que es dugués a terme en aquesta població tant per la singularitat del lloc com pels actes paral·lels que l’Agència Catalana de Patrimoni i l’Ajuntament han organitzat el mateix dia per tal que l’edició de Vilabertran sigui ben especial.
Què llegeixes actualment? Tots hem fet l’estraperlo d’en Joan Guillamet.
Quins són els teus autors preferits? Pere Calders, Quim Monzó, Saki, Ray Bradbury, Jesús Moncada, Leonardo Sciascia, Andrea Camilleri, William Faulkner, Edgar Allan Poe, Daphne du Maurier, Víctor García Tur...
Quin llibre et va marcar a la teva adolescència? Les aventures d’en Tintín. Hi tornes de tant en tant? Ara fa molt que no.
Hi ha algun llibre que t'hagués agradat escriure? Camí de sirga.
Si haguessis de triar un personatge de ficció d'algun llibre per asseure't a xerrar una estona, a qui triaries? El comissari Montalbano.
Com van ser els teus començaments a l'escriptura? Amb uns coneguts de l’institut Ramon Muntaner ens vàrem engrescar a publicar uns fanzins que es deien 17600 Figueres i Empordà Funeral.
Tens obra publicada sigui quin sigui el format? Contes en diferents reculls com el Figueres de Por, el del premi de narrativa de Torrelles de Llobregat i el del premi literari de Nou Barris de Barcelona. També m’han publicat contes a la Revista de Girona i a la revista Xiuxiuejant a la vora del mar. I en el meu bloc personal.
Vares triar editorial, autopublicació o xarxes? Xarxes. Per què? No he tingut bones experiències amb les editorials.
En quin moment es considera que una persona és un escriptor? Quan escriu amb intenció de ser llegit.
Estàs treballant en algun projecte literari actualment?Tinc una novel·la històrica a les beceroles i sempre tinc contes a mig fer, que van llevant a poc a poc, com el pa.
Tens una rutina per escriure quant a horari, lloc, ambient, etc.? Aprofito les estones lliures esparses que arreplego durant la setmana.
Quant temps dediques a escriure i/o a documentar-te per escriure? El que puc.
Quins són els teus gèneres o temàtiques preferits/des per llegir i/o per escriure? Ciència-Ficció, realisme màgic, policíac, terror, història.
Quin va ser el punt d’inflexió o la inspiració per triar aquest gènere que escrius? Sempre he consumit aquesta literatura i va ser molt natural passar de llegir a escriure. I des de petit, que la imaginació em desborda.
Quina part del procés literari és més complicada? Publicar.
Com construeixes la trama, els personatges? Hi ha un esbós previ o escrius sobre la marxa? Quan tinc una idea la maduro al cap el temps que calgui fins que començo a escriure i li vaig donant forma mentre progressa.
Ets “investigador”? Alguna vegada has viatjat per obtenir dades concretes pel teu llibre? Investigo a les biblioteques, però no he viatjat mai expressament.
Creus que el contacte amb altres autors millora les teves habilitats d’escriptura? N’estic convençut.
Tria, tria: ordinador o llibreta? Ebook o llibre de tota la vida? Ordinador i llibre de paper.
Per últim, qui ets quan no escrius? Un marit, pare de família, comerciant, president d’un ateneu, aficionat al teatre i col·leccionista de discs.
Podeu llegir tota l'entrevista AQUÍ
També trobareu la María Sánchez al seu compte d'Instagram on sovint interactua amb els seus lectors @mariasanchez_paginaoficial
A Creàlit, Xarxa de Creació Literària de Figueres i l’Alt Empordà, posem en marxa un nou repte d’escriptura.
Aquest nou repte parteix de la diada de Sant Jordi d’enguany i s’allargarà, durant un any, fins a la mateixa diada de l’any vinent. Cada membre de Creàlit que hi participi haurà d’escriure una novel·la romàntica vinculada a la diada de Sant Jordi, dia dels enamorats catalans i de la rosa i el llibre.
El motiu de vincular el repte amb Sant Jordi és donar una major entitat a la diada com a dia dels enamorats de Catalunya enfront de tradicions que ens venen de fora. Alhora, enfocar-ho com a repte significa que l’any vinent ─si el repte es pot completar─, hi haurà al mercat o a punt de sortir-hi sis novel·les d’autors i trames diferents, de temàtica romàntica, i on el dia de la Rosa i el Llibre hi jugarà un paper important. A banda d’aquest resultat, la raó de ser més interna del repte és encarar la creació sortint de la zona de confort de cadascú, però comptant amb la companyonia del grup per a superar les dificultats que es puguin derivar d’assumir un gènere que no és l’habitual.
L’estructura del repte serà similar a la del «NaNoWriMo» nord-americà (i ja mundial), però més a l’empordanesa i amb proporcions una mica més modestes. El NaNoWriMo pretén que s’escrigui una novel·la al llarg del mes de novembre; Creàlit, en canvi, proposa un ritme més suau i de menys pàgines escrites.
Els autors que hem volgut intentar el repte som Mar Aparicio, Paloma Gómez, Loli García, Antònia Tubau, Víctor Arnó i Montserrat Segura.
Trobareu un xic més d'informació en el reportatge que la Cristina Vilà ens ha fet pel diari Empordà i que podeu llegir AQUÍ.
(La Cristina Vilà és també l'autora de les fotografies)
