El passat 20 de juny, la nostra companya Montserrat Segura va presentar el llibre de Jordi de Manuel Quan la Terra es pon a la llibreria La Bookman de Figueres. La trobada va tenir un caire familiar que va servir per a posar de manifest que de Manuel és un autor proper i a qui li agrada molt explicar què el va motivar a l’hora d’escriure aquest llibre, però també mantenir un diàleg fluid amb el públic assistent que fa que una presentació esdevingui una tertúlia ben enriquidora.
Quan la Terra es pon (Animallibres, 2025) explora les diverses opcions que té la Humanitat de sobreviure quan l’amenaça de l’impacte d’un cometa sobre la superfície terrestre esdevé una certesa indefugible. La infectòloga Lara Tur rep l’encàrrec de formar i coordinar un estudi sobre les epidèmies que es podrien desencadenar en un grup de població limitat encarat a una colònia lunar que al present de la novel·la ja s’està preparant. Ella mateixa, juntament amb el seu marit, psicòleg especialitzat en grups, formarà part d’aquesta colònia, també en tant que científica amatent a qualsevol perill víric que amenaci els diversos assentaments de la Colònia. Tanmateix, el pes d’una culpa antiga farà que Lara Tur intenti una redempció, intent que al cap d’uns quants anys precipitarà un desenllaç que revestirà un caire de mite fundacional. Aquest llibre no només ens porta a transitar paratges lunars i les seves possibles terraformacions, sinó també els nostres paratges interiors quant al pes de la culpa i el remordiment, el que estem disposats a fer com a espècie per tal de sobreviure i el que potser faríem per a ostentar el poder; un poder, tanmateix, limitat per les circumstàncies vitals. I ho fa d’una manera eficaç, científicament raonada i raonable, i amb una prosa neta que mai no es val d’artificis innecessaris.
La novel·la de Jordi de Manuel forma part del Cometavers,
un cicle que l’autor va començar a crear a principis del segle XXI al voltant
de la tesi de l’impacte d’un cometa sobre l’escorça terrestre. En formen part
alguns relats (Els hostes, Edèn, La granja, Kraa, aquest
darrer publicat recentment a la revista Narranación) i la novel·la El
cant de les dunes(Pagès Editors, 2006), un títol que, si no ho és, hauria
de ser un dels fonamentals de la ciència-ficció en català. Més recentment, i
dins del mateix cicle, de Manuel ha publicat El món fosc. Talps i La
ciutat del cel. Porcsen una línia més juvenil però que també admet una
lectura molt plaent per als adults. Aquestes dues últimes obres tindran una
continuïtat en una tercera que l’escriptor va confessar tenir sencera al cap i
que probablement durà el subtítol Rates.
En parlar dels seus plans de futur, igualment,
ara que Jordi de Manuel s’ha jubilat i ha deixat enrere, definitivament, la
tasca docent i científica ─de recerca en els camps de l’ecologia i la
limnologia, la seva especialitat, i també en el de la innovació educativa─, ens
va avançar que, a part de llegir molt i de viatjar una mica, també prepara una
propera reedició de dues obres seves, precisament El cant de les dunes,
però també de L’olor de la pluja (La Magrana-RBA, 2006), aquesta darrera
en una versió força tunejada i que tindrem ocasió de revisitar el proper
2026.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aqui el teu comentari