Tres llibres, tres camins: la primavera literària de Paloma B. Gómez

Aquest Sant Jordi ha arribat amb una sorpresa de la nostra companya Paloma B. Gómez. En pocs dies, han vist la llum tres llibres que prolonguen la seva veu poètica. 

D’una banda, Geometría del Silencio, un nou recull de poemes on la paraula es mou amb discreció explorant emocions i moments amb una mirada honesta. 

D’una altra, Haikus y miniversos,  un conjunt de haikus que proposa una pausa enmig del soroll, una invitació a escoltar allò que sovint passa desapercebut.

El tercer llibre, Hora Bruja, és una reedició revisada del mateix títol publicat el 2014. Ara, l’autora l’ha volgut tornar a oferir amb algunes matisacions, resultat de l’experiència i del pas del temps.

Sense artificis ni grans proclames, la nostra companya continua teixint un univers propi, fet de silencis, d'imatges precises i de la seva visió del que és essencial.

PER UN SANT JORDI DE LES ESCRIPTORES I ESCRIPTORS

El passat 23 d’abril va ser un dia magnífic, almenys per als integrants de Creàlit Xarxa de Creació Literària de Figueres i l’Alt Empordà. A Figueres, vam començar amb la prèvia de la Revetlla Literària organitzada ─tan eficaçment i satisfactòria com ja és tradició─ per la Biblioteca CarlesFages de Climent, que ens va predisposar a passar Sant Jordi com cal. La Revetlla, recordem-ho, és una recepció que ofereix la Biblioteca als autors que han publicat un llibre o més des de l’últim Sant Jordi, sigui editat de manera convencional o autopublicat.

A més, el dia D va fer molt bon temps, hi va haver molta gent i venda, a banda que a la parada de Creàlit érem colla, vam tenir molt bon ambient i ens ho vam passar molt bé.

Com fer un Sant Jordi millor

Podia haver anat millor? Probablement. Els que comprem llibres compulsivament, perquè ens agrada llegir i llegim fins i tot les etiquetes dels mocadors de paper, ja en comprem tot l’any.  Els que n’adquireixen per Sant Jordi perquè és tradició, toca i perquè s’hi fa descompte, atapeeixen les parades a la recerca del llibre “amb premi” o de l’autor que mana enguany: presentador de telenotícies, ex radiofonista de prestigi, cuiner bufó o best-seller de torn. Altres, compren a la parada de l’AFA de les criatures o de l’entitat de la seva predilecció (ben lícit, no caldria sinó). Això, parlant de Figueres. A Barcelona, passen coses com ara haver de signar al costat d’una celebritat, i que a tu no et demani res ningú (així ens ho va explicar un escriptor de trajectòria solidíssima de Girona), o que et facin anar a signar-hi essent de fora i que, per signar una miserable hora, calgui desatendre els teus conveïns tot un matí per signar vuit o deu llibres. I que el teu veí de taula et miri per damunt de l’espatlla. A alguns, ens ha passat.

Consideracions

Sant Jordi d’enguany, per als Creàlits, va ser diferent dels dos anteriors: perquè va fer bon temps (recordeu el vent de l’any passat i la pluja de l’anterior) i perquè el lloc que ens va correspondre va ser una mica millor que el dels altres anys. Ara bé:

• Cal revisar l’estúpida consuetud del descompte de Sant Jordi. A qui se li devia acudir? Els floristes no en fan. Els pastissers, el dia de la Mona de Pasqua, tampoc no en fan. Els carnissers i peixaters, per Nadal, no fan descomptes ni regalen res, tot el contrari. Cal replantejar aquest tema. Els llibres no són cars. Tenen un preu, com tot producte acabat, però et duren tota la vida. La mona et durarà dues mossegades i quan te l’acabis només en recordaràs el que t’ha costat. La rosa, l’endemà ja està més que pansida. Què arregla que et cobrin un o dos euros de menys per llibre? Absolutament res. I als que ens hi dediquem, ens priva del nostre guany.

•  Les recomanacions dels mitjans de comunicació (revistes, ràdios, televisions, suplements dels diaris, xarxes socials...). Són parcials, interessades i no reflecteixen la totalitat de les veus de què consta el corpus literari de l’any. En primer lloc, perquè cap dels periodistes o crítics que signen aquestes recomanacions no han llegit tots els llibres que s’han publicat durant l’any. I, per descomptat, mai no es parla dels llibres que s’autopubliquen. Potser si algú gosés fer-ho, hi hauria sorpreses. Ara bé, malpensats com som, ens agafa per pensar que els autors que autopubliquen no paguen publicitat. I vet aquí. Per altra banda, recomanar és influenciar. Per què no s’inverteixen més esforços en crear lectors amb criteri, que investiguin per ells mateixos i que facin cerques basades en les seves preferències i el seu coneixement, i no simples consumidors de productes manufacturats? Però aquí ja entraríem en el terreny de la ciència-ficció.
• Tres quarts del mateix amb les entrevistes als mitjans. És escandalós que un mateix escriptor aparegui a tots els programes d’una emissora de ràdio o de televisió, i especialment si l’emissora en qüestió és pública. Encara és més escandalós quan el personatge és un dels periodistes de referència de la mateixa entitat pública. Directament, els hauria de caure la cara de vergonya només de pensar que una cosa com aquesta es pot fer. Sembla que no se’n queixa ningú, o que les queixes no arriben enlloc. I, si no ens queixem pels retards de la RENFE, com ens hem d’empipar per una qüestió menor, com ara que la ciutadania subvencioni la publicitat, a la televisió pública, d’un llibre d’un dels periodistes que treballen a la televisió pública? Quina bestiesa
• I les llistes dels deu llibres més venuts. És molt lògic que, si les escasses parcel·les que ocupa la literatura als mitjans (públics i privats), estan ocupades per la publicitat pagada per editorials punteres, els supervendessiguin llibres d’aquestes mateixes editorials. I no hi ha res més a dir.

Etiquetes

Fora de tot aquesta artificiositat de què s’ha anat envoltantel Dia del Llibre, hi ha tot un món que batalla pel seu dret a ser present en la diada i per al qual cada venda és un exercici de màrqueting, una lluita aferrissada i una esperança. Sí. Estic parlant dels autors locals. Aquests que es tracten com a col·lectiu: com si s’esforcessin menys que els autors “famosos”, com si la seva qualitat literària o informativa fos menor només perquè no publiquen des de Barcelona o perquè els seus llibres no parlen de Barcelona. Perquè potser no han guanyat cap premi, i si n’han guanyat un, no du quatre zeros rere la xifra principal. O perquè no ha estat convidat al berenar o esmorzar literari de torn on, a l’hora de la foto, les corredisses i els cops de colze estan assegurats (i ho sé perquè ho he presenciat). No és menys cert que els mitjans de comunicació locals ens estimen perquè som els que fem la literatura del territori i saben que posem la nostra ànima en cada creació. Ens tenen en compte i ens tracten bé. I gràcies a ells, tenim els cinc minuts de glòria que ens corresponen quan publiquem un nou llibre o emprenem un nou projecte. Cinc minuts de glòria, tanmateix, que no ens arriben a Sant Jordi, perquè la publicitat de l’autor mediàtic de torn ens eclipsa del tot.

  

 

Què fa diferents els autors local

• Els autors d’un  lloc concret portem el nom del nostre poble o ciutat a tot arreu on podem anar a presentar i mostrar la nostra literatura. Només per això, ja hauríem de gaudir d’un tracte especial des de les institucions locals. En el cas de ‘Figueres de Por’, per posar un exemple que ens toca de prop als membres de Creàlit, se’n parla arreu de Catalunya, i a Creàlit ens arriben peticions de tot Catalunya per participar-hi!
• Els autors locals ens esforcem tant o més que altres autors per produir una literatura de qualitat, perquè només la nostra obra (i no una editorial ni una publicitat) parla per nosaltres. Amb l’inconvenient que ser ─a més de l’autor─ el publicista i de vegades l’editor de l’obra pròpia desgasta molt més que la mateixa creació i impedeix dedicar totes les hores disponibles a continuar produint altres obres.
  

  

• Els autors locals aportem coneixement i animem considerablement la vida cultural de la ciutat i de la comarca. I estem molt més disponibles que no pas els autors “forans” o “famosos” per a  clubs de lectura i altres esdeveniments. A banda que ens fa molt feliços que ens convidin a participar en aquests esdeveniments.
• Els autors, locals o no, som productors. No som negocis intermediaris. No som revenedors. No som entitats per ales quals una venda signifiqui uns cèntims d’euro destinats a un viatge de final de curs. Les vendes, en el nostre cas, ens ajuden a tirar endavant amb la nostra creació. Només per aquest motiu, la nostra posició a les taules de Sant Jordi hauria de ser completament preferent. No hauríem de restar en un racó on no arriba el públic o directament ens ignora precisament per l’etiqueta de “locals”. En aquest sentit, a Figueres, la Revetlla Literària de la Biblioteca Carles Fages de Climent és un primer pas cap a la dignificació ─conviden els creadors a la Revetlla, n’anuncien les novetats i n’editen un catàleg─, però no hauria de ser l’únic. Una bona consideració envers els autors locals hauria de ser, per exemple, la visita institucionalitzada, durant el Dia del Llibre,de la corporació municipal en ple a les parades dels escriptors, amb fotografies i parlaments, que farien palès que el municipi estima els seus productors culturals i s’interessa per les seves obres.
  
•      Per a què el públic ens conegui, hem de ser visibles. Un bon aparador seria, més enllà de les dates assenyalades, la creació d’un reconeixement ciutadà anual a la tasca dels creadors literaris i artístics (penso també en els autors de llibres de fotografia, àlbums il·lustrats, etc.) que hagin aportat valor a la ciutat i a la comarca amb la seva tasca de creació. Una Nit de les Arts (poseu-li el nom que us sembli més adient) amb tots els ets i uts.

Fem cultura

    És clar que els autors de literatura, locals o no, no escrivim i volem publicar    per ser rics, famosos o per fer pregons i que ens donin premis. Si continuem escrivint, és perquè per a nosaltres explicar històries és tan necessari com respirar o estimar, i no sabríem viure d’altra manera. Però no és menys cert que, quan ho fem, aportem una part de la nostra ànima al lloc on vivim i en fem cultura, una cultura que és viva i que es mou, i que reneix contínuament. Per això, ni que sigui un dia a l’any, volem ser-hi i gaudir d’una consideració independent de modes i d’imposicions, vinguin d’on vinguin. Volem ser-hi i ser-hi vistos i reconeguts perquè som cultura; fem ciutat, fem poble i fem nació.

D'esquerra a dreta: Víctor Arnó, Anabel Gardell, Mar Aparicio, Paloma Gómez, Judith Bassagañas, Montserrat Segura, Roser Segura, AntòniaTubau i Ricard Sayeras

NOVA IMATGE DE CREÀLIT

Aquests últims mesos hem estat treballant amb la Judith Cromática per donar forma a un nou univers visual que ens representa millor que mai. Colors, formes, i essència: tot té un perquè, i tot parla de nosaltres. Pensem que ha fet una feina espectacular.

També hem fet un salt del blog infocrealit.blogspot.com a la nova web www.crealit.cat, tot per celebrar el nostre Sant Jordi més especial.

Deixem que sigui la mateixa dissenyadora que ens expliqui què i per què:

Creàlit estrena nova identitat visual: un logotip que representa el nostre esperit col·laboratiu

A Creàlit sempre hem cregut en la força de la comunitat i en la importància de tenir una identitat visual sòlida que ens representi. Durant aquest temps, hem utilitzat amb orgull el nostre logo anterior, que ens ha acompanyat des dels inicis. Tanmateix, a mesura que la nostra xarxa ha anat creixent i evolucionant, hem sentit la necessitat d’adaptar la nostra imatge a una que sigui més versàtil, reconeixible i funcional en tots els formats i suports.

Un logotip pensat per a créixer

El nou logotip de CREÀLIT és una aposta per la senzillesa i la funcionalitat. Dissenyat a una sola tinta, permet una aplicació més flexible sobre diferents suports, facilitant-ne la integració en materials gràfics, webs i altres elements de comunicació. A més, hem creat tres versions per adaptar-lo a cada necessitat:

• El logotip principal, amb el nom de CREÀLIT.

• Una versió ampliada, que inclou el subtítol Xarxa de Creació Literària per reforçar el nostre propòsit.

• L’isotip, un element essencial que es pot utilitzar com a favicon, icona de xarxes socials o fins i tot al llom d’un llibre.

Un símbol carregat de significat

L’element central del nostre isotip és una representació minimalista d’un llibre tancat, sostingut per dues mans. Aquesta icona és molt més que un simple símbol:

• Evoca la lectura i compartir llibres, ja que les dues mans poden suggerir una mà passant un llibre a una altra.

• La seva forma simplificada també ens pot recordar un llibre electrònic o una llibreta, símbols essencials en el procés de creació literària.

• Està dissenyat amb un joc visual de positiu i negatiu, basant-se en els principis de la teoria de la Gestalt, que ens ensenya com la percepció pot jugar amb les formes i la relació entre fons i figura.

• Tot i que potser no s’identifica a primer cop d’ull, aquest factor el fa encara més interessant i distintiu, convidant l’espectador a descobrir-ne el significat.

Hem volgut fugir de solucions gràfiques més tradicionals, com plomes, llibres oberts o màquines d’escriure, que tot i representar bé el món literari, són massa utilitzats i menys memorables. Moltes grans marques tenen isotips que no representen directament el seu producte, però que esdevenen inconfusibles pel seu caràcter únic. CREÀLIT vol seguir aquest camí.

Una tipografia i una paleta de colors que ens defineixen

Per al nostre rebranding, hem escollit una combinació tipogràfica que equilibra tradició i modernitat:

• American Typewriter, una tipografia amb serifa que evoca les clàssiques màquines d’escriure, enllaçant amb el món de la literatura.

• Montserrat, una tipografia de pal sec neta i llegible, que contrasta amb la primera i aporta un toc contemporani.

Pel que fa als colors corporatius, mantenim l’essència de la nostra identitat visual, amb un blau verdós intens i un ocre càlid, adaptant-los a diferents nivells de lluminositat per garantir-ne la flexibilitat en totes les aplicacions.

Una nova imatge, la mateixa essència

Aquest rebranding no és només un canvi d’imatge, sinó una evolució natural de CREÀLIT cap a una identitat més sòlida, funcional i representativa del que som: una xarxa de creació literària que aposta per la col·laboració i el creixement conjunt.

Esperem que aquest nou logotip us agradi tant com a nosaltres i que ens acompanyi en aquesta nova etapa plena d’iniciatives i projectes literaris!

 

Judith Bassagañas (Judith Cromática)                                                                       

Parada de Sant Jordi

PER SANT JORDI, US ESPEREM A LA RAMBLA DE FIGUERES

Aquest Sant Jordi, un any més, tindrem parada a la Rambla i hi podreu trobar novel·les, poemaris, assajos, contes infantils, obres teatrals i moltes altres sorpreses, totes obres personals, autèntiques i empordaneses dels autors de la xarxa Creàlit, per tant, creacions de proximitat: Montserrat Segura, Anabel Gardell, Paloma Gómez, Ricard Sayeras, Mar Aparicio, Víctor Arnó, Judith Cromàtica i Antònia Tubau.

Ens trobareu a la parada 97, al davant del passeig que du a la plaça Josep Pla (C/ Forn Nou). A més, hi trobareu els autors que us podran dedicar l’obra o dedicar-li a la persona a qui vulgueu fer el regal. I, no només això, tothom qui compri a la nostra parada s’endurà un detallet. 

Què més es pot demanar? Us hi esperem amb els braços oberts! 

Feliç Sant Jordi 2025!!!

Com va el repte #12malsons?

A principis d'any us vàrem proposar un nou repte per mantenir el Figueres de Por ben viu tot l'any. Es tracta de crear 12 il·lustracions de terror (12 malsons) una cada mes. D'entre totes les que ens envieu, cada mes triarem una guanyadora que passarà a formar part d'un calendari terrorífic exclusiu i d'edició limitada per al póxim any 2026 i, potser d'una exposició.

Podeu trobar les bases als nostres perfils d'Instagram, tant el de Figueres de Por com el de Creàlit, però aquí us en fem un resum:

○ Poden participar il·lustradors majors d’edat.

○ Només es permet la participació de residents a l’Estat espanyol.

○ Cada autor pot presentar d'1 a 3 il·lustracions cada mes.

○ Les il·lustracions han de ser originals i inèdites.

○ La tècnica és lliure (manual o digital), però no s’accepten fotografies, fotomuntatges ni imatges creades amb IA (ni totalment ni parcialment).

○ Format quadrat (1:1), en blanc i negre o escala de grisos.

○ Inspirades en la temàtica mensual que exposem més avall

○ Les il·lustracions s’han de compartir a Instagram durant el mes corresponent i Cal etiquetar @crea_lit i @figueresdepor i utilitzar el hashtag oficial #12malsons IMPRESCINDIBLE

○ Els membres de Creàlit seleccionaran una il·lustració guanyadora cada mes, tot i que ens reservem el dret de declarar un mes sense guanyador si les propostes no compleixen els requisits (sabem que això NO passarà)

○ Els guanyadors seran notificats com a màxim el dia 10 de cada mes i hauran d’enviar la seva il·lustració en alta resolució (30 x 30 cm, CMYK) al correu infocrealit@gmail.com.

○ La imatge guanyadora es publicarà a l’Instagram de @figueresdepor a partir del dia 15.

○ El repte començarà al gener 2025 i finalitzarà a l’octubre 2025 (hem de tenir temps d'imprimir els calendaris!) i aquesta primera edició inclourà il·lustracions creades pels membres de Creàlit per completar els mesos.

○ En acceptar les bases, els participants cedeixen els drets de les il·lustracions a Creàlit durant un any per a ús promocional i comercial del projecte (el calendari!)

A la dreta  us deixem la llista de malsons.

Els guanyadors i guanyadores dels mesos de gener, febrer i març són:

Fantasma - Mar Aparicio

Espantaocells - Mar Aparicio

Bruixa - Uelh.Estudi

I ara, agafeu el llàpis, la ploma o la tablet, encara queden vint dies per dibuixar un terrorífic mirall embruixat.

COMENÇA EL ‘CAPMANY LITERARI’

Dissabte 5 d’abril, Creàlit i l’Ajuntament de Capmany van donar el tret de sortida a un nou certamen: el “Capmany Literari”. L’activitat té per objectiu posar en valor el municipi de Capmany a través de la literatura, i per a això s’han posat en marxa tres modalitats de participació: poesia, microrelats i relats curts. En cada categoria, hi haurà tres premis, que també seran publicats en un llibret d’edició municipal, i la publicació inclourà també aquelles obres que, sense haver estat premiades, reuneixin els requisits que es demanen a les bases del concurs i ho mereixin a parer del jurat. Recordem que a les obres s’ha d’incloure el nom Capmany i cal fer referència a un o més dels següents aspectes: els valors paisatgístics de la serra de l’Albera, el passat megalític, la història de la població o el conreu de la vinya i l’olivera.

Aquest inici de termini de presentació d’originals va consistir en una passejada pel poble conduïda magistralment per Josep Pallarols, regidor de Cultura, i per l’alcalde de la població, Joan Fuentes. Vam visitar la plaça del Fort, l’antiga Casa de la Baronia, reconvertida en seu de la corporació municipal, i l’església de Santa Àgata, patrona de Capmany. A la plaça, vam respondre les preguntes del nou canal informatiu Albera Televisió Alt Empordà. Tot seguit, ens van conduir pel carrer Major fins a la preciosa i ben conservada capella de Sant Sebastià, amb les escales d’accés conegudes com a Cafè dels Murris, el lloc on es trobava la gent del poble per xerrar a la fresca. D’aquí,
a l’antiga cooperativa o sindicat El Parral; les tres naus han estat restaurades en els darrers anys i acullen el Vi-vent ─el museu del Vi de l’Empordà, posat en marxa juntament amb la DO Empordà i la Diputació de Girona, i que molt aviat serà dinamitzat per a un major coneixement general del món del vi─, un espai polivalent que pot acollir des de concerts a tastos multitudinaris o festes de la població i l’agrobodega El Parral, de visita molt recomanable per la seva arquitectura i també pel catàleg de referències vinícoles que exhibeixen a les seves lleixes.

La visita va acabar tornant al carrer Major on, a la Societat, dormen els gegants Àgata i Gregori (noms dels patrons de la població) i que van ser elaborats fa uns anys a imatge de les dues persones més grans del poble en aquell moment. També a la Societat, als baixos, hi ha la biblioteca i el Punt de Lectura Manuel Ibáñez Escofet, a la memòria del gran periodista que va viure els darrers anys de la seva vida a Capmany. El Punt de Lectura, conduït per Anna Núñez de Arenas, posarà a disposició dels interessats─durant tot el mes d’abril─ diversos llibres sobre Capmany, per facilitar informació als participants al concurs. L’horari del Punt de Lectura és divendres de 17.00 a 19.00.

Un bon vermut, servit a l’agrobodega El Parral, no podia faltar per començar el concurs de la millor manera possible.

El termini de presentació d’originals acabarà el dia 5 de maig a les 23:59 i cal presentar-les al correu electrònic capmanyliterari@gmail.com. El veredicte es farà públic el dia 31 de maig en el marc dels actes del “Maig Cultural” de la població.

La nostra companya Antònia Tubau presenta la novel·la juvenil de Najat El Hachmi

Ahir al vespre, convidada per la Llibreria La Ploma de Figueres i presentada per la nostra companya Antònia Tubau, vam tenir l’honor de poder sentir i conèixer un dels referents de la literatura catalana contemporània. Najat El Hachmi, guanyadora de premis com el Ramon Llull de novel·la el 2008 per “L’últim patriarca”, el Premi Ciutat de Barcelona el 2015 per “La filla estrangera” o el Premi Nadal de novel·la el 2021 per “El lunes nos querrán” (també el trobareu en català), comença a fer camí ara a la novel·la juvenil amb “Els secrets de la Nur”. 

"Els secrets de la Nur" és una història en forma de diari que ens mostra els pensaments i problemes d’una nena de 12 anys, filla de família migrada i d’estatus socioeconòmic baix, però d’altes capacitats, que rep una beca per estudiar en un institut d’elit. L’escriptora va explicar que l’experiència de ser mare va ser clau per animar-se a posar-se a la pell d’una protagonista tan jove i que escriure aquesta obra va ser una explosió d’oxigen enmig de l’escriptura de l’altra obra que porta entre mans. També va comentar que va voler reflectir, a part dels grans temes que es van repetint a la seva obra com la identitat personal que aquí veiem com es va conformant en aquest personatge més jove o el paper controvertit de la dona en la cultura àrab, també tot allò que envolta i preocupa el jovent, sobretot aquell jovent que es troba en la situació de la Nur, que es qüestiona l’encaix entre dues cultures diferents.

La presentació va acabar amb preguntes i dubtes molt interessants del nombrós públic assistent, que la Najat va anar contestant i ressolent amb les seves pausades i raonades respostes. Esperem poder tornar-la a sentir ben aviat a la comarca amb una nova obra.

Actes 150è aniversari de la mort de Pep Ventura

INICI DELS ACTES DEL 150È ANIVERSARI DE LA MORT DE PEP VENTURA. CRÒNICA

El dia 24 de març va fer exactament 150 anys de la mort de Josep Maria Ventura i Casas, Pep Ventura, un músic que va destacar en vida com a instrumentista de clarinet i de tenora i com a compositor de sardanes, i que avui dia continua fent les delícies dels amants de la música dita popular i de «la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan» (Joan Maragall dixit) amb les seves inspirades composicions.

Per commemorar aquest fet, Creàlit s’ha aliat amb el Foment de laSardana Pep Ventura i amb l’Ajuntament de Figueres per dur a terme una activitat de creació per homenatjar aquest prohom nascut a Alcalá la Real (Jaén), que va passar la infantesa a Roses i que va viure la resta de la seva vida a Figueres. L’activitat que Creàlit durà a terme és l’edició d’un llibre que recollirà textos dels membres de la xarxa i d’altres persones vinculades amb la literatura, la sardana i la història de la ciutat. També s’hi inclouran col·laboracions de creadores i creadors plàstics i musicals, amb el desig que aquest llibre constitueixi un homenatge i contribueixi a mantenir viva la memòria del gran músic figuerenc.

L’arrencada dels actes de l’Any Pep Ventura els vam viure el dia 22 de març, amb una ballada de sardanes matinal organitzada pel Foment i amb la trobada dels participants al llibre d’homenatge a La Cate a les 16 h per escoltar una conferència de Jaume Nonell al voltant de la figura de Pep Ventura. Nonell és un estudiós del món sardanista que té un important bagatge d’estudis sobre la sardana (música i ball) i sobre compositors: es va submergir en la saga figuerenca dels Cotó, ha estudiat la figura de Miquel Pardas ─amic de Ventura i inventor del primer mètode de comptar i repartir sardanes llargues─ i ha biografiat Pep Ventura. Durant la conferència, que Nonell va fer molt amena, ens va explicar, de primer, com es va anar construint la mitificació de la vida de Pep Ventura a partir d’un primer i escadusser apunt biogràfic de Pella i Forgas a la Historia del Ampurdán (que va ser adoptat de seguida, i readaptat i copiat per altres biògrafs) per després comparar-la amb les dades i els fets documentats que tiren per terra aquesta mitificació i fan de Ventura un ésser més terrenal i, per això mateix, més vívid i més autèntic.No es va estar d’anomenar la musicòloga Anna Costal, que en la seva tesi doctoral llegida i publicada el 2014 analitza la música popular en temps de Pep Ventura (i l’evolució que experimenta gràcies al mateix músic i a molts d’altres contemporanis seus) i deixa obert el camí cap a les investigacions centrades en el personatge. Jaume Nonell també ens va parlar del fill d’en Pep, Benet, que va morir joveníssim però va deixar un llegat que també es mereix ser estudiat en profunditat.

Nonell ens va posar deures: escriure lletres per a peces (sardanes i altres) de Ventura, continuar la recerca sobre Benet, continuar els estudis sobre l’obra musical de Pep Ventura, escriure obres de nova creació dedicades al músic... En acabat, un bon berenar al bar de La Cate ens va acabar de recarregar les piles per començar a treballar de seguida en els nostres relats. Tan engrescador va ser el repte, que un parell dels escriptors es van despertar de matinada, ja amb la idea concreta del que escriuran per al llibre!

Diumenge 23, els actes d’inici de l’Any Pep Ventura van continuar com és habitual en el Foment de la Sardana: al matí, amb el tradicional homenatge al cementiri i ofrena floral al Panteó dels Figuerencs Il·lustres, que va comptar amb un poema de Montserrat Vayreda recitat per Anna Maria Velaz (comissària del centenari de la poeta) i la interpretació de la sardana Per tu ploro a càrrec de la cobla Rossinyolets, complint un desig del mateix Pep Ventura per al seu enterrament que no es pogué dur a terme quan n’era el moment per escaure’s el decés en Setmana Santa. Després de la visita al cementiri, els actes van continuar amb una ballada de sardanes a la plaça de Catalunya ─també executada per la cobla Rossinyolets─havent abans dipositat la consuetudinària corona de llorer al monument de la plaça Tarradellas.

A la tarda, la cita amb Pep Ventura va continuar al Teatre Jardí, per escoltar l’excel·lent concert de la cobla Montgrins, dirigida pel mestre Jordi Molina i presentat per la jove dansaire de Mediterrània Dansa Júlia Xaudiera. A la primera part, vam gaudir de sis sardanes de Pep Ventura, entre les quals Lo cant dels aucellets i Lo toc d’oració; a la segona, cinc sardanes dedicades a Pep Ventura i un Rèquiem de Jaume Cristau anomenat 24 de març de 1875 i que s’estrenava just en aquest concert. Hi va haver un sol bis, amb la sardana Per tu ploro. El gegantó de Pep Ventura va presidir els actes del dia, a la ballada de sardanes com al teatre.  

      

Empordà Televisió ens ofereix un vídeo de la conferència que podeu veure  AQUÍ 

També el Diari Empordà ha publicat un reportatge sobre els actes commemoratius, el podeu llegir AQUÍ