Més antibiblioteques, per Antònia Tubau Paloma
Ningú pot negar el valor de les biblioteques públiques, són un símbol cultural, la realitat d’una memòria col·lectiva i universal. I pocs són els que s’atreveixen a negar el valor d’una biblioteca personal, reflex i gaudi del seu propietari; tan sols un repàs i hi trobes les seves preferències, ànsies i curiositat, de la mateixa manera que desconfies d’una casa sense llibres. Però, del valor d’una antibiblioteca, per què no se’n parla?
Una antibiblioteca és una col·lecció de llibres que una persona té, però que no ha llegit. És un concepte que es va popularitzar a partir de la publicació d’El cigne negre, obra de l’assagista libanès Nassim Nicholas Taleb. Tot i que podria semblar una crítica a la lectura o, fins i tot, a no llegir, no té res a veure amb això; és una manera d’entendre la importància de tot allò que no coneixem. Per a Taleb, qui valora el coneixement s’adona que el que no sap és molt més, i molt més important, que el que sap. Els llibres no llegits representen tot el que encara no hem explorat. I no cal ser un gran bibliòfil ni tenir una gran antibiblioteca; això, com tot a la vida, depèn de cadascú. Una amiga escriptora comentava, fa poques setmanes, que col·locava tots els llibres no llegits en un altre costat de la casa per veure’ls en passar. Jo no podria suportar-ho, em sentiria culpable en veure tant per llegir; sí que tinc el piló de les pròximes lectures que van canviant d’ordre irremeiablement, però la resta prefereixo tenir-los barrejats i anar-me’ls trobant quan busco un títol o faig neteja. Perquè, en el fons, sé que adquireixo més llibres dels que podré llegir mai, però tant me fa. Cada llibre té un significat especial per a mi, són una part de la meva memòria, tant els llegits com els no llegits, per tant, són un trosset de mi. En una època que tot és fer-servir-i-llançar, soc conscient que nedo a contra corrent.
Potser ha sigut la calma d’aquest estiu o potser les ganes de justificar el meu hàbit, però un dia vaig començar a pensar en tot allò que té de positiu acumular llibres sense llegir. Llavors vaig agafar el llapis i vaig acabar anotant totes aquestes raons:
- Els llibres no llegits no són fracassos, sinó que tenen idees, autors i temes que ens interessen i que, més endavant, ajudaran a crear la nostra identitat, a expandir el nostre horitzó mental.
- És una lluita contra la immediatesa. La literatura no és una cursa. Cada lectura ha de trobar el seu moment i aquest moltes vegades no coincideix amb el de la compra.
- Tenim llibertat per escollir. Si als nostres prestatges hi ha una biblioteca variada de llibres sense llegir, podem escollir la següent lectura amb més facilitat, la més adequada per aquella ocasió, segons la teva situació o estat anímic.
- Creen un clima de lectura. L’antibiblioteca, igual que la resta de biblioteca personal, crea un entorn beneficiós de calma, cultura i art que provoca curiositat i predisposa a la lectura i al saber. Són un potencial infinit de noves idees, la seva sola presència pot estimular la curiositat i la voluntat d’aprendre, la font de la vida.
- Aporten humilitat intel·lectual. Els llibres no llegits recorden constantment les limitacions del nostre coneixement. Mai tindrem prou temps a la nostra vida per llegir o per saber tot el que voldríem. Això pot fomentar una mentalitat més oberta i menys dogmàtica.
- Treballen contra el biaix de la confirmació. Els llibres que ja hem llegit reforcen les nostres creences, l’antibiblioteca representa la possibilitat de descobrir idees que desafien les nostres, que les poleixen i ens fan ser millors.
- Representen l’amor a la creació humana. Aquí reconec que em faig trampes al solitari ja que això també es pot dir dels llibres llegits, però cal posar en valor la literatura com a creació artística i la possibilitat que tenim de col·leccionar aquest art.
- I, finalment, perquè no cal justificar-se. Tenir llibres és una decisió personal i no cal donar explicacions. Sempre hi haurà gent que trobi raons per a criticar-ho, però aquests no et criticaran només a tu ni et criticaran només per això.
Per tant, molt a favor de tenir una bona antibiblioteca, i vosaltres?
