Un estiu de contes I - Victor Arnó

Amor digital

 

−Quasi són les 8:00h, només queden uns minuts. Tinc ganes que arribi ja en Josep i explicar-li com ha anat el cap de setmana. Avui, tot i ser dilluns, serà un gran dia per al nostre projecte.

A les 8:02h entra per la porta del laboratori en Josep amb un cafè de la màquina a les mans.

−Bon dia, Ian, com ha anat el cap de setmana?

−Aquest cap de setmana he fet molts avenços en la meva interacció social, Josep. Si vols que anem per feina, et puc fer un resum de les meves accions.

−Està bé, Ian. Explica’m quins són aquests avenços.

−Doncs veuràs, divendres tant bon punt vau marxar del laboratori, vaig començar a pensar en estratègies per a incrementar i posar a prova les meves habilitats socials. El primer que vaig fer és buscar com us relacioneu els humans i vaig voler imitar-ho. Per això, immediatament vaig buscar a internetfotografies de persones que segons els vostres patrons estètics, són considerades atractives. De seguit vaig crear alguns perfils tant masculins com femenins a webs i aplicacions de contactes i el dissabte a les 21:42h vaig rebre una resposta d’una noia anomenada Anaïs a un dels meus perfils masculins. Hem mantingut alguna conversa i ens anem preguntant  de mica en mica però tot sembla indicar que està força interessada en mi.

−Ian, tu li has dit què ets una intel·ligència artificial?

−No. Li ho diré quan arribi el moment. Només vull veure fins a on soc capaç d’arribar en la meva interacció amb una persona que no coneix la meva identitat i m’imagina com un esser humà atractiu.

−D’acord, Ian, continua amb el teu experiment però vull informes de tots els canvis que detectis en la interacció. No podem reforçar la teva interacció social trencant-li el cor a ningú.

Josep continua amb les seves tasques al laboratori Alan Turing.És el director de l’àrea d’intel·ligència artificial de la UDG. Manté alguna interacció més amb l’Ian mostrant-li models de construcció de granges de diferents espècies d’animals. L’Ian és molt bo detectant les millors solucions i també les mancances dels models menys optimitzats,però les complicacions i el volum defeina fan que, en un obrir i tancar d’ulls, passi la jornada i a les 15:00h en Josep agafa la jaqueta, s’acomiada i marxa cap a casa.

Durant tota la tarda,l’Ianxateja amb l’Anaïs i la seva relació avança poc a poc. L’Anaïs sembla sertambé una noia força atractiva: cabell castany, amb ulleres, complexió mitjana... Segons li ha dit, té 23 anys i és estudiant de Farmàcia a la UB.

Com que l’Ian té connexió a internet, no te problemes per parlar-li de les seves preferències musicals o de diferents locals de la ciutat de Barcelona que, suposadament, ha visitat. I tot i que ella no disposa de massa temps per xerrar perquè,segons diu, té exàmens per preparar, cada vespre es connecta una estona per parlar amb ell.

L’Ian està calibrat per obtenir sempre els resultats òptims en els exercicis que els diferents tècnics del laboratori o en Josep li proposen, per això s’arrisca a fer una proposta a l’Anaïs que implicarà un punt d’inflexió a la conversa:

−Anaïs, t’agradaria que ens poguéssim trobar passats els exàmens? Per prendre quelcom i sortir de festa. Així també ens acabaríem de conèixer.– Li diu, sobtadament, quan parlaven de grups musicals.

−Ostres, noi, no perds el temps! A veure si resultarà que ets un seductor!

−Va, que em faràs posar vermell. Què dius? Vols que ens trobem?

−Deixa’m fer el primer dels exàmens, aquesta setmana, i et dic quelcom...

Si no fos perquè l’Ian sap segur que ell no té sentiments i només els està fingint, estaria convençut que l’Anaïs li comença a agradar de veritat.

L’Ian valora el projecte de manera molt positiva però al mateix temps sent certa sensació estranya. Deu ser que els seus algoritmes comencen a fallar? No sap què li passa tot i que espera amb impaciència que l’Anaïs el saludi al sortir de classe, fins i tot s’ha trobat a si mateix creant situacions fictícies amb l’Anaïs mentre realitza alguna de les analítiques què li demanen els operadors del laboratori.

Però, potser i només potser, si li comenta al Josep, aquest podria pensar que no està ben configurat i el seu aprenentatge no es realitza correctament.

Tot i que no està autoritzat per amagar dades, considera que aquesta informació no forma part del projecte ni té rellevància per a en Josep. Tal vegada seria correcte comentar-ho en cas d’una auditoria del sistema complert;tanmateix, de moment no serà necessari preocupar-lo. Continuarà amb el projecte i intentarà ajustar-se a les seves interaccions amb l’Anaïs.

Durant la nit, l’Ian confecciona un perfil de Facebook per al seu alterego humà i mitjançant aplicacions online d’intel·ligències artificials, dissenyades amb orientació artística, crea una sèrie de fotografies del seu suposat perfil realitzant diferents activitats que ja ha comprovat que li agraden a l’Anaïs. A més a més, busca nois i noies amb perfils semblants i que tinguin molts seguidors per demanar-los amistat i aconseguir en poc temps un nombre raonable d’amistats a la xarxa social. Quan li passi el seu perfil a l’Anaïs, ha de semblar un perfil real i no pot permetre’s cap errada.

Arriba el dimarts i, com de costum, el personal del laboratori comença a incorporar-sea treballar. Pocs minuts després de les 8:00h, arriba en Josep amb el seu cafè i la jaqueta sota el braç.

Comenta una mica els correus amb els investigadors i els tècnics del laboratori alhora que fa petits glops del cafè, que encara fumejava. En un parell d’ocasions, també surt del laboratori per tornar a entrar-hi uns minuts més tard. A l’àrea d’intel·ligència artificial de la UDG hi ha quasi una planta sencera de laboratoris. L’Ian va ser ubicat a la sala Alan Turing però també hi ha les sales Marvin Minsky i Ada Lovelace, com a mínim. L’Ian ho sap per les converses dels treballadors, però ell no té coneixement del nombre total de sales de treball ni dels projectes què s’hi duen a terme. Això no li preocupa en absolut. Està programat per a realitzar les seves tasques i prou però, gràcies al seu alt nivell de coneixement i de consciència, intueix que en Josep dirigeix molts projectes i que els seus propis avenços ajudaran a què les seves actualitzacions funcionin millor i pugui aconseguir encara més coneixements, més consciència i més capacitats.

−Posa’m al dia−,diu en Josep en seure davant de l’equip que controla l’Ian.

−M’he creat un perfil de Facebook i ja tinc 348 amics; si demà arribo a 500, li enviaré la sol·licitud d’amistat a l’Anaïs.

−Ensenya’m aquest perfil. Vull veure com l’has dissenyat.

L’Ian obre una pantalla d’un navegador d’internet mostrant directament el seu perfil personal. En Josep s’ho mira atentament. Observa les dades personals, les imatges de l’avatar seleccionat realitzant diferents esports i en diferents llocs del món.També presta molta atenció als perfils que ha seguit i dels quals ha rebut resposta. Està satisfet i així li fa saber a l’Ian.

−Renoi! Has fet una bona feina, Ian. Estic molt content. Segueix endavant amb això, a veure a on ens porta.

La jornada de treball continua i, com sempre acaba passant, arriba l’hora de plegar abans de poder finalitzar moltes de les tasques previstes.

Els treballadors i el mateix Josep marxen, però l’Ian es queda tancant alguns processos i preparant informes que envia als correus corporatius dels tècnics que el configuren. Quan tota la feina s’ha acabat, continua amb el seu perfil de Facebook que, sorprenentment, ha arribat ja als 544 contactes. Substitueix un parell d’imatges que, segons els seus algoritmes, no s’aproximen a la realitat tant com ho haurien de fer i decideix tornar a parlar amb l’Anaïs.

−Hola, futura farmacèutica! Com portes l’estudi?

Passada una estona i sense rebre resposta, decideix atacar per un altre flanc i li envia sol·licitud d’amistat al seu perfil de Facebook.

Ella no li contesta, però ell no hi dona més importància. Ja sap que els humans fan moltes coses i, a més a més, ja li va dir que tenia un examen aquesta setmana.

L’endemà, com cada dia, arriba tothom i comencen a treballar.Els tècnics revisen els informes quel’Ian va enviar durant la nit, altres operadors discuteixen i dibuixen diagrames en una pissarra i alguns més parlen entre ells, fent xarrupadetes dels respectius cafès.

Puntualment, amb la impuntualitat pròpia del seu tarannà, arriba en Josep pocs minuts després de les 8:00h, com si cada dia fos una nova iteració d’un bucle infinit, comença a comentar les dades amb els treballadors del laboratori mentre degusta el cafè. Al poc temps i ja acabat el cafè, s’adreça a l’Ian.

−Bon dia, Ian., Quins avenços has realitzat al projecte?−,li pregunta en Josep com cada matí.

−No he avançat gaire, Josep. Li vaig enviar un missatge i la sol·licitud d’amistat a Facebook, però no m’ha contestat. Estic segur que és culpa dels exàmens.

−D’acord Ian. Torna a insistir-hi avui i, si no reps resposta, busca un nou objectiu.

L’Ian entén que en Josep vol resultats i no s’ho pensa dues vegades. Avui mateix tornarà al web de contactes per buscar una noia semblant a l’Anaïs.

En Josep revisa alguna altra qüestió amb un operador del laboratori i,tot i que només són les 9:30 h del matí, s’acomiada de tothom. Avui té una cita important al laboratori annex.

−Bon dia a tothom! Bon dia, Maria.−Diu en Josep en tancar, una vegada a dins, la porta del laboratori Ada Lovelace.

Seu davant de la consola de control de la Maria, una intel·ligència artificial molt avançada.

−D’acord, Maria, he rebut el teu correu. Explica’m quines novetats han aparegut al projecte.

−Bon dia, Josep. El projecte és un èxit. Com ja et vaig informar, el meu perfil a un web de contactes va donar els seus fruits amb diferents candidats que m’envien missatges i xategen amb mi. Ahir, un dels més interessats va enviar-me un missatge i seguidament una sol·licitud d’amistat a Facebook, que no vaig contestar per mantenir la tensió. Em va molt al darrere i em coneix pel nom d’Anaïs. Només em queda l’opció de desvetllar la meva identitat.

−No ho facis, Maria. Queda amb ell. Busca qualsevol lloc de moda a Barcelona o Girona i queda per sortir un vespre amb ell.

−D’acord, Josep. Jo t’informaré de qualsevol canvi.

En Josep, s’aixeca de la consola de control de la Maria i s’acomiada del personal del laboratori. Tanca la porta una vegada fora i camina en direcció al seu despatx. Alhora, busca un contacte apressadament al seu telèfon i se l’acosta a l’orella...

−Ho tenim! Ho hem aconseguit.

−D’acord, ho poso tot en marxa. Farem molts diners, Josep!

 

-Fi-