El despertar del drac

Sovint els actes de presentació de llibres es limiten a explicar una obra i oferir algunes pinzellades sobre la biografia de l’autor, però n'hi ha d'altres que desperten records, emocions i vivències. Això és el que vàrem viure divendres 29 de maig  a  la presentació d'El despertar del drac, de Toni Lázaro Carreras, celebrada als Porxos de Can Laporta, a La Jonquera. La proposta literària ja és, per si sola, suggeridora: construir diverses narracions en simbiosi amb l'univers poètic de les lletres de Sangtraït. Una idea original que convida a redescobrir unes cançons que formen part de la memòria col·lectiva, però això és només una part de l’esperit del llibre: Toni Lázaro, infermer de professió i, per tant, espectador (i, de vegades, protagonista) de vivències molt dures, ha escrit divuit relats autèntics, amb la cruesa necessària perquè arribin allà on han d’arribar. Sense ensucrar. Històries de persones anònimes que podem ser qualsevol de nosaltres o del nostre entorn i que viuen lluitant o rendint-se al seu drac interior.

D’aquella vetllada del 29 de maig m’emporto els moments emotius que varen ser molts: Les paraules pronunciades durant l'acte van anar més enllà de la literatura per endinsar-se en el terreny dels records, de les amistats i de les absències que continuen presents. El llibre està dedicat específicament a dues persones i, per a aquells que vam tenir la sort de tenir-les a prop, aquests instants van adquirir una dimensió especialment intensa. 

A la taula, asseguts, en Toni Lázaro, autor; l’Albert Pibernat, crític literari; en CarlesGorbs, periodista i editor, i Lupe Villar, guitarra de Sangtraït. Després, s’hi va afegir Àngela Castaño, neboda del mític bateria del grup, Martín Rodríguez, que va llegir un fragment d’un dels relats. 

Entre el públic emocionat, molts amics i coneguts i un íntim d’en Martín, l’Andreu Bassagañas, que no es va poder estar de tocar amb l’harmònica l’entrada de l’emotiu Vol de l’homeocell de manera inesperada per a tothom.

Amb els comentaris i la complicitat de tots plegats, i més d'una llàgrima ─de l'autor, de la Lupe i del públic─, en Toni ens va explicar què són els dracs interiors: "experiències, persones o vivències que ens han marcat de forma negativa i que hem volgut amagar, però continuen a dins i quan reapareixen ho rebenten tot i poden desmuntar tot allò que tant ens ha costat construir”.

Amb tot, més que la presentació d'un llibre, vaig tenir la sensació d'assistir a una trobada entre memòria, música i literatura. Un espai on les cançons continuen generant històries i on les persones que les van fer possibles continuen presents, d'una manera o altra, en el record de tots nosaltres.

Per sempre.

                                                                                  Paloma B. Gómez

per a Creàlit