UN DIA DE PLATJA
Anant cap a la platja
hi ha caixes de fruita als vorals de la carretera en lloc de radars. Arribem i
no hi ha problemes de pàrquing ni parquímetres, tot és sorra. Des de lluny ja
es veu l'onatge sense cap monstre de ciment foradat de finestres i balcons curulls
de tovalloles. Agafem el cabàs i el para-sol del maleter. No ens cal res més,
ni planxes de paddle-surf ni equips d’esnòrquel de coloraines, i
per no portar, aquesta vegada no porto ni ulleres d'anar sota l'aigua. Falten
dècades perquè aparegui la serp d'asfalt que ressegueix el perfil del mar. Tot
és sorra, matolls i algunes pedres. No és en absolut un hàbitat propici pels
qui fan running amb taps sonors a les orelles. La gent que va a
córrer no ho fa ni aquesta hora ni amb aquest sol.
Ni reels ni storys.
Una conversa agradable i un parell de somriures mentre comentem la pel·lícula
d’ahir a la nit a l’única pantalla que hi ha a casa. La pel·lícula no va ser gens
difícil d’escollir: de les tres cadenes, només la segona tenia una pel·lícula
programada, amb algun anunci d’entrebanc, però amb l’afegitó d’un cinefòrum al
final. I tot plegat sense necessitat de pagar cap subscripció extra.
El vailet de casa ens
diu que tant de bo avui també ploguin pilotes de plàstic de Nivea del
cel, que se li va rebentar la de l'estiu passat. La senyora em diu que jo agafi
la nevera de plàstic dur, que ella vol portar el cabàs amb les tovalloles i les
quatre lilaines. A la platja ja hi comença a haver gent, però encara es
pot passar. La gent descansa estirada, llegeix paper (diari, revistes o
llibres) i els menuts fan castells de sorra, es banyen i la fan petar amb qui
tenen a la tovallola del costat, i no pas, com ara, amb seguidors que no han
vist mai de debò, aquesta plaga d’estaquirots amb apèndixs a la mà fets de
vidre, plàstic i terres rares.
.jpg) |
| Foto: Josep Masanas |
Amb la família
decidim que la setmana vinent repetirem aquell càmping de la Vall d'Aran on vam
anar l’estiu passat. Les parcel·les són àmplies i ombrejades i les piquetes de
la tenda canadenca es claven amb facilitat. Faig broma i els dic que què més
volen, que dormirem sota sostre canadenc! La dona em mira amb cara de múrria.
Encara falten anys per normalitzar les cues als aeroports i els viatges
transatlàntics. Què volem més! La sort que tenim de tenir a un cop de cotxe
tant el mar com la fresqueta de la muntanya, especialment durant la canícula; i
encara sort que només són un parell de setmanes l'any!
El grapat de dies de
vacances que ens quedin les passarem pintant alguna habitació durant el matí i
mirant el Coche Fantástico a mitja tarda. Berenarem pam amb Nocilla
maridat amb Tang. Marques que fan estiu. Coses senzilles. L’equivalent a
les peripècies dels Ewin a Dallas durant els diumenges d’hivern, les
escorrialles del cap de setmana.
Puc semblar caduc, ho
sé. I rondinaire, però potser "No" és la paraula del meu ideal de dia
de platja. Qui sap si ara s’etiquetaria com #N0 o alguna ximpleria així.
#N0 tecnologia. #N0 massificació. #N0 aire condicionat al cotxe per tornar en
el Seat 124. Això sí, amb la sal
enganxada a l'esquena que ens farà pessigolles amb el fregadís de la camisa,
que hauràs de posar a rentar tan bon punt arribis a casa.
Després de fer torns
per la dutxa, menjarem plegats el pollastre a l'ast que hem recollit a la
tornada, i després, migdiada amb les persianes avall. Qui sap, potser després
la família s'anima per anar a fer un gelat a plaça o anar a veure una
pel·lícula al cinema...
I quan se'm tanquin
els ulls tot escoltant la Nit dels Ignorants, ajagut al llit amb el
transistor a cau d'orella, recordaré de nou la fina línia de l’horitzó on es
troben el blau del cel amb el blau del mar, i també les dunes pigallades
d’ombrel·les de colors i també l'olor de sal d'un dia de platja.
— Mama! L'avi encara no surt de
la cabina! Ostres, mira que és somiatruites, com diu ell! Segur que s'ha gastat
un piló de tokens en la simulació! Maaaama! Que no arribarem a final de mes...
i la setmana que ve he quedat amb la penya per la competició de Counter Strike
2035!
Josep Masanas i
Camps (Camós, 1977).
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aqui el teu comentari